El llop parla italià | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 30/05/2019

En els darrers vint anys s’han comptabilitzat oficialment 17 llops diferents a Catalunya. Són animals que van i venen; ara mateix n’hi ha tres d’identificats que viuen al Ripollès, Cerdanya i Solsonès i encara no han format llopades o grups de reproducció.

Aquests grans depredadors són d’origen Italià. El llop va tornar a França a partir de 1990, i des de començaments dels anys 2000 ja els tenim aquí. Després de recolonitzar els Alps amb uns 500 exemplars s’han anat expandit per França fins a arribar als Pirineus. Han travessat autopistes, zones urbanitzades i el Roina, un riu molt cabalós.
Aquest exemplars són de la subespècie Italicus, més gran que la Signatus, que és la típica de la península Ibèrica. En ocasions els nostres llops tornen als Alps, on han estat identificats. Fan més de 500 quilometres per venir a viure amb nosaltres.

Un llop a casa
Els llops detectats indiquen el mínim d’exemplars que hi pot haver. El 2011 un mascle adult que ningú no havia vist va arribar a Castellterçol a 40 km de Barcelona. El 2018 se’n va trobar un de mort per atropellament a Mont-ras, Girona, del qual tampoc es tenia constància. Es va calcular que tenia cinc anys d’edat i pesava 34 quilos.

Aquest mateix gener del 2019 un llop va anar a morir a la localitat nord-catalana d’Angostrina a l’Alta Cerdanya, no lluny de Puigcerdà. Estiguin o no identificats, podem dir que els llops estan entre nosaltres.
Malgrat ser un animal protegit en l’àmbit europeu, el llop desperta reticències entre caçadors i ramaders, que fan molt soroll en les seves protestes, qüestió que mereixerà un article a part.

L’origen de Roma
Per als naturalistes i la immensa majoria de la població, el retorn del llop és una bona notícia. Ens ha acompanyat durant mil·lennis i era considerat un animal noble, símbol de la llum, el valor i la força. Era una divinitat per als ibers i romans; recordem que Ròmul i Rem van ser alletats per Luperca, una lloba. Hem cohabitat amb ell fins als anys 30 del segle passat. El llop forma part de la nostra cultura i és necessari per controlar les plagues de senglars, cabres salvatges i altres animals de creixement incontrolable.

L’experiència de segles demostra que és possible cohabitar: els nostre avis bé que ho feien.

 

Ramon Sala F Aranburu
www.facebook.com/catalunyasalvatge/
Foto: Ramon Sala

Deixa un comentari