El joc dels indignats

Els indignats de la plaça de Catalunya, manifesten “Anem sense pressa, perquè anem lluny”. El problema principal, però, consisteix a saber on volen anar. Arribat aquest punt, cal fer propostes per esbrinar quin és el millor camí per començar a caminar, tot i que la resposta no és fàcil. L’actual societat del coneixement ha fet una clara aposta pel joc creatiu, entès com un sistema d’error-encert, en què s’avança superant els errors produïts, necessaris per poder encertar. En l’actual societat del coneixement i de la comunicació, la intel·ligència hi juga un paper fonamental, sense oblidar que el coneixement de la realitat que ens envolta, només es pot assolir amb la resolució pràctica de problemes tangibles en entorns locals.
Si la vida és un com un joc, cal plantejar-ne un a cada municipi, suficientment engrescador perquè una ciutadania socialment compromesa, indignada pel seu entorn negatiu hi vulgui participar i jugar. Per no fer volar coloms, cal començar fent una proposta concreta, una espècie d’exemple, vàlida per un entorn determinat, que perfectament podria ser el dels dos Premiàs. Es tracta de plantejar el joc d’unir en un sol Premià, el de Dalt i el de Mar, així es crea un nou municipi que només porta 175 anys separat, de manera que disminueixen les despeses administratives. La bondat d’aquest joc consisteix en l’acumulació d’importants coneixements, assumibles en el seu desenvolupament, basat en l’ajuda mútua i la no-agressivitat.