El hombre invisible
DIRECCIÓ: Leigh Whannell
DURADA: 124 min
GÈNERE: ciència-ficció, intriga
Per fi podem anar al cinema, tot i que és difícil trobar-ne un d’obert i amb suficients pel·lícules d’estrena per a tots els paladars.
Una de les pel·lícules amb més probabilitat de trobar-se en cartellera aquests dies és El hombre invisible, dirigida per Leigh Whannell, aquell que va fer Saw, Insidious i d’altres. Un nom conegut pels consumidors del gènere de terror, als quals ja aviso: no espereu sentir por durant aquestes dues hores de film, sinó més aviat impotència.
És una pel·lícula que se’ns presenta de manera pausada. Els plans formen part d’aquesta narració. Hi ha moments en què la càmera ens fa prendre el punt de vista d’una tercera persona que observa l’escena; d’altres es limita a quedar-se estàtica quan els personatges surten de pla. En aquests últims, els espectadors sabem que no veurem res que no surti ja en pantalla, més enllà d’un objecte caient o movent-se o que… realment no passi res. Aquesta narració ens porta a dubtar de si realment existeix l’home invisible. Es tracta d’un fantasma? D’un efecte òptic? Forma tot part de la ment de la protagonista?
Sembla una bona premissa. L’inconvenient? Que no és la d’aquesta pel·lícula.
El hombre invisible és una mena d’adaptació lliure de la novel·la d’H. G. Wells i de la seva primera adaptació cinematogràfica, que el 1933 s’arriscava amb uns resultats visuals realment meritoris per a l’època, explicant la història d’un científic que havia trobat la manera de tornar-se invisible. Una trama on el protagonista és un malvat amb qui l’espectador s’identifica. A la nova de Whannell no és així. La protagonista és Cecilia Kass (interpretada per Elisabeth Moss, guanyadora de l’Emmy per la sèrie El cuento de la criada), i és perseguida per aquest home invisible que no diré a què es dedica perquè és l’única cosa que no surt al tràiler.
Ja he mencionat en alguna ocasió que no soc gaire fan de mirar tràilers. Aquest l’he mirat a posteriori, i pràcticament t’explica tota la pel·lícula.
El fet de no veure res amb anterioritat i trobar-me amb una prematura resposta per part dels guionistes a les qüestions que he plantejat abans, em va decebre una mica. Un espectador ha de ser conscient de quan està mirant una pel·lícula d’intriga, una de terror, una comèdia o una de Marvel i, en funció d’això, respondre-hi tenint en compte l’univers des del qual li arriben els estímuls. Jo vaig decidir seguir mirant la pel·lícula des de la meva premissa, imaginant una situació totalment diferent de la que estava veient, perquè com a espectadora havia entrat a l’univers equivocat, i resultava ser el que més m’estimulava.
Deixant això de banda, com ja haureu deduït, el film tracta sobre allò que el mateix títol ens planteja. Agafa la història de Wells i l’adapta als problemes actuals amb la tecnologia contemporània. He d’admetre que la pel·lícula està molt ben feta, i els seus silencis són d’aquells que, permeteu-me l’expressió, es mengen a gust. Tot i això, no els he trobat gens justificats si he de percebre la presència d’algú que no puc veure: uns silencis poc coherents si aquesta presència no és un ninja o algú estranyament i admirablement sigil·lós. Això està bé dins de la història que jo em vaig muntar al meu cap, però no té gaire sentit a la realitat des de la qual ens parla aquesta pel·lícula.
De totes maneres, vosaltres trieu. Sou més de mirar el tràiler?
Ariadna Lock
ariadnalock@gmail.com
