El halloween de Hubie
Direcció: Steven Brill
Interpretació: Adam Sandler, Kevin James, Julie Bowen, Maya Rudolph, Ray Liotta,
Steve Buscemi, Rob Schneider, China Anne McClain, Karan Brar, Noah Schnapp
Durada: 103 min
Gènere: comèdia de terror
S’acosta el 31 d’octubre. Època de castanyes, moniatos i carabasses. Ens centrarem en això últim perquè fins ara no he trobat cap pel·lícula a Netflix on mengin d’allò altre ni facin panellets.
Com és habitual, la indústria s’apunta a la festa i aprofita aquest moment per treure el que catalogarem com a terror familiar. Entenent ‘indústria’ per Netflix i ‘familiar’ per sofà, només encendre el televisor he topat amb El Halloween de Hubie.
Sense voler desprestigiar el seu director Steven Brill, aquí tenim una altra comèdia d’Adam Sandler.
Aquest actor podria fer exactament la mateixa història, amb les mateixes escenes, amb els mateixos girs que condueixin a les mateixes situacions, amb un humor adreçat a un públic totalment reticent i tornaria a rebentar les taquilles. Tot i això, en el món del cinema és més conegut per les males crítiques que per les bones. De fet ja compta amb un total de 35 nominacions als premis Golden Raspberry, coneguts també com a Razzies i considerats els «antioscars».
L’any passat va estar a punt de girar la truita amb la millor de les seves interpretacions a Diamantes en bruto. Després d’allò, va amenaçar de treure la pitjor pel·lícula de la història si no era nominat a un Oscar. Com podeu imaginar, la nominació no es va produir, i ara estrena El Halloween de Hubie, una pel·lícula que no és bona, però que no s’ajusta gens al que podríem definir com un mal film.
Les seves històries són bones, però per entendre realment el perquè de la rebuda ens hem de centrar en l’humor. Un humor sovint estúpid, però molt ben encaixat en les situacions que es donen i que moltes vegades apareixen de manera inesperada. Sempre amb el mateix esquema, amb la mateixa manera de fer, però amb diferent manera de dir.
Adam Sandler fa comèdies estúpides, però són unes bones comèdies estúpides de cara al públic a què s’adreça a cada moment.
En el cas d’El Halloween de Hubie, en Hubie Dubois se’ns descriu com un protagonista d’un estil semblant al de Little Nicky (comèdia d’acudits poc agradables per a un públic estàndard), però amb un toc de tendresa que converteix aquest personatge en la més pura representació de la (inexistent?) bondat humana.
Aquest cop s’adreça a tota la família, amb un humor per a tots els públics centrat sobretot en els detalls, on sempre cau algun acudit massa groller per al meu gust. Cosa que, tenint en compte la resta de factors, em porta a creure que Adam Sandler fa pel·lícules «dolentes» expressament.
Sembla que hagin agafat el Halloween de 1978, Pesadilla antes de Navidad del revés i la sèrie d’animació Inspector Gadget, tot narrat per Adam Sandler i amb un repartiment propi de Disney Channel, i ho hagin barrejat en un calder.
Una proposta arriscada que esdevé una crítica social plena de matisos i referències. És la història de Pere i el llop del segle XXI. Una pel·lícula d’aquelles que no es poden catalogar com a bones, però que estan bé per desconnectar una mica de la realitat si no saps què veure.
I no em puc descuidar de fer esment de la dedicatòria que apareix al final del film, a la memòria de l’actor Cameron Boyce, mort l’any passat amb només vint anys. Un detall maco.
Jo, personalment, m’he quedat amb ganes de veure la pitjor pel·lícula de la història escrita i protagonitzada per aquest senyor que, fins i tot escrivint sobre castanyes i en plena pandèmia, ompliria sales de cine i el sofà de moltes llars.
Ariadna Lock
ariadnalock@gmail.com
