Publicat el 02/02/2011
INTERPRETACIÓ: Casey Affleck, Jessica Alba, Kate Hudson, Ned Beatty, Elias Koteas. DIRECCIÓ:Michael Winterbottom DURADA:109 min

Winterbottom és, probablement, el cineasta més eclèctic que podem trobar. Cada nou projecte del director britànic varia tant en el contingut com en la forma, tocant gèneres com el documental, el biopic, el drama familiar o la ciència-ficció, sempre des d’una perspectiva particularment única. Aquesta vegada el gènere a sotmetre a la seva mirada és el cinema negre amb El demonio bajo la piel, l’adaptació d’una novel·la de Jim Thompson.
La crueltat expressada d’una manera violentament física recorda l’ambient malsà de Chinatown (1975), la transgressió pròpia de Roman Polanski del noir americà. Winterbottom aprofita el cinisme i la depravació moral existent al relat original per configurar un film brusc i poc generós amb l’espectador. El protagonista del film és un ajudant de policia d’un petit poble texà que sota un vel de perfecte civisme oculta una perversa ment que resulta un reflex perfecte de la hipocresia d’una societat aparentment puritana on la corrupció i el vici ho embruten tot. Stanley Kubrick va dir sobre la novel·la: “Probablement és la història narrada en primera persona més esgarrifosa i creïble d’una ment criminal pervertida que mai m’hagi trobat”. De fet, es pot dir que es tracta d’una pel·lícula de terror inserida en els codis estètics del cinema negre, amb una evident influència de la pintura d’Edward Hopper.
Ja he dit que es tracta d’un film difícil, dur, tant en l’argument com en la forma. La posada en escena de Winterbottom, en aquest film, s’allunya de la radicalitat que caracteritza altres dels seus projectes. És clar que respectar els codis del gènere i subvertir-los alhora és una de les seves especialitats però, aquesta vegada, crec que la força del relat supera qualsevol possibilitat d’assimilació per part del director, de manera que es converteix en una entitat pròpia de la qual perd el control.
Així i tot, amb els seus defectes i les seves rareses, l’obra resultant és molt interessant i molt per sobre de la mitjana de les estrenes habituals. És encomiable, també, el treball de Casey Affleck, una interpretació molt arriscada i bastant allunyada de l’habitual psicòpata. Per rematar-ho, es tracta d’una oportunitat única de veure una preciosa Jessica Alba fent de prostituta sadomasoquista (se sap que, fins ara, sempre s’havia negat a interpretar papers similars), això sí, rebaixant el to de les seqüències de sexe segurament per condicions del contracte de l’actriu.

Deixa un comentari