El color del vestit de núvia al llarg de la història | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 13/02/2020

Vestir de blanc el dia de la boda ja no és un fet tan inamovible com fa anys, però continua sent el més habitual. Tanmateix, aquesta tradició no és tan antiga com pot semblar. No va ser fins al segle XX que el color de la neu es va imposar sobre qualsevol altre tonalitat, i no com a símbol de puresa, sinó de riquesa, ja que no tothom es podia permetre el luxe de comprar roba blanca. En un temps en què el rentat es feia minuciosament a mà amb una taula de rentar, era gairebé impossible netejar completament un vestit blanc. Només era privilegi de les classes més altes, les humils feien servir un vel o una mantellina negra sobre el cap que s’aguantava mitjançant una pinta (peineta) o una corona de flors. Més endavant, pels volts de 1920, el vel negre es va començar a substituir per un de blanc.

Si ens remuntem a l’edat antiga, trobem que les dones gregues es vestien de groc per unir-se en matrimoni. Preferien les túniques d’aquest color, tot i que no era una regla i l’únic que era usual era dur flors al cap. Els romans sí que utilitzaven el blanc, ja que aquest era el color amb què es vestien en les celebracions importants. Per això les núvies es comprometien amb els seus futurs marits amb túniques nívies i corones de flors.

En l’edat mitjana les núvies es casaven amb vestits roigs perquè es creia que això propiciava els naixements. Els dissenys tenien decoracions daurades, símbol de poder, grandesa i ostentació. En temps del Renaixement no destacava cap color en concret, però sí que era tradició que la núvia vestís dissenys brodats amb pedres precioses, perles i diamants. Solien dur un dels seus millors vestits amb fons de color viu i brodats amb fil d’or, per fer més vistosa la processó que l’acompanyava de casa dels seus pares a la del seu marit.

Al segle XIX les núvies es vestien de vermell, daurat i negre. Caldrà esperar al 1840 perquè arribi el blanc de la mà de la reina Victòria, que va ser qui va instaurar la pràctica de casar-se amb aquest color en el seu enllaç amb Albert de Saxònia-Coburg- Gotha. La seva imatge vestida de blanc es va estendre per Europa i aviat les dones de l’alta societat van imitar-la.

Però abans que s’estengués aquesta moda les dones triaven el color del seu vestit de núvia segons el seu significat. El blau, molt usat en el segle XVII, era sinònim de veritable amor. El vermell, especialment en els països orientals de l’Índia i la Xina, segueix sent símbol de prosperitat i felicitat per a la núvia. Els tons pastel van començar a utilitzar-se a partir del segle XVIII, amb siluetes més ajustades, inspirades en túniques romanes, i abundants brodats per demostrar l’opulència de la família de la núvia.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari