El bosc de la caputxeta | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 03/04/2019

Un 60 % de Catalunya són boscos. Tenim tant bosc com fa mil anys. L’abandonament de les terres agrícoles poc productives ha permès que la natura recuperi en unes dècades el que havíem perdut en segles.

En temps de Carlemany teníem un bosc madur, un bosc on totes les plantes i animals arribaven a la seva màxima expressió i varietat. On podien completar tot el seu cicle de vida. Aquest tipus de bosc forma ecosistemes que poc tenen a veure amb les masses forestals actuals.
El pi blanc i el pi pinyoner actuen com a plantes colonitzadores i de forma espontània seran substituïts per alzines, roures i el sotabosc corresponent. Podem dir que les coníferes, arbres amb pinyes o fruits en forma de con, estan sobrerepresentades. La seva inflamabilitat i la sequera que generen són un perill.
En una situació transitòria com la que tenim, el millor que es pot fer és no intervenir; i si s’hi intervé, cal fer-ho en la direcció que meni a la consecució d’uns boscos autòctons madurs, rics i variats.
Quan tinguem els alzinars, les rouredes o el que correspongui a cada estrat, ens trobarem amb una flora i una fauna extraordinàriament variades. Cada arbre, cada flor, cada fong o falguera serveix d’aliment o hàbitat a un tipus diferent d’animal, insecte o bacteri.
La descomposició de cada tipus de fusta o fulla genera un substrat diferent. Si cuidem els nostres boscos i no els sobreprotegim, tota la massa forestal evolucionarà adaptant-se al canvi climàtic i a les plagues, i a poc a poc es convertirà en el refugi dels animals lliures que ens han acompanyat al llarg de la història: daines, cérvols, senglars, rapinyaires i tota la piràmide tròfica on conviuen en equilibri tots els representants del món natural.
El bosc va crear l’imaginari europeu, forma part de la nostra cultura. Quan torni el bosc primigeni, tornarà també la Caputxeta Vermella, acompanyada de fades, follets, nimfes, bruixes i druides.

Ramon Sala F Aranburu
www.facebook.com/catalunyasalvatge/
Fotos: Ramon Sala

Deixa un comentari