Publicat el 29/01/2014
El grup maresmenc Ebri Knight ha finalitzat la gira de presentació del seu segon disc, La palla va cara (2013), i ho ha fet estrenant videoclip. La cançó escollida ha estat Sàvia i rebel. El videoclip és un recull de gravacions enregistrades durant el 2012 i, sobretot, l’estiu passat, quan la gira de presentació va dur el grup a actuar en 50 concerts diferents per tota la geografia catalana, passant per Andorra, Girona, Mallorca, Tarragona o Cervera, entre moltes altres cites.

Quina és la relació del grup amb el Maresme?
Ebri Knight neix al Maresme, i la influència d’aquesta comarca és cabdal per entendre la nostra manera de fer i ser. Al Maresme hi trobem un munt d’expressions i festes populars que van lligades a tota una tradició. I creiem que és per això que n’han sorgit tants grups que reivindiquem la música folk.


Què és l’estil folk rock?
L’estil folk rock uneix la música més tradicional amb els ritmes més moderns i, en el nostre cas, amb ritmes més enèrgics que arriben al punk. Fa molt de temps que bevem de la música anglosaxona, on el folk rock ja era present als 70 i 80. I hem aprofitat tot aquest bagatge per dur-lo al nostre terreny, a la música que hem sentit sempre pels carrers.


Amb la música es pot reivindicar i, alhora, fer que el públic es diverteixi, que s’ho passi bé?
Clarament. No entenem la música sense un missatge. Per a nosaltres és un vehicle per parlar clar i directe, i per aconseguir que la gent entengui el que volem transmetre. I hem triat fer-ho amb una música festiva i divertida: pensem que cal la festa, però és essencial la lluita.


Per tant, són moments en què cal el compromís dels artistes per transformar la societat?
Cada artista ha d’actuar com ho cregui millor. Nosaltres hem pres la decisió de participar. Som gent activa i que de sempre hem participat i ens hem implicat en les lluites socials. Amb els canvis dels darrers anys no entenem el costumisme artístic. Vivim uns temps en què les lluites socials són el pa de cada dia, i no ens hi podem tombar d’esquenes.


La música tradicional ha de saber trobar els codis dels nous temps?
Entenem la música tradicional com a música popular i, per tant, evoluciona amb la societat. Les melodies que recuperem tenen la mateixa vigència de fa 100 o 150 anys, perquè parlen de problemàtiques que poc han canviat. Us en faríeu creus!


Noves tecnologies i música tradicional fan bon maridatge?
Del tot. Hi ha una colla de noves propostes musicals que va cap aquest sentit. Les noves tecnologies estan al nostre servei, i la unió de les velles cançons amb les noves eines és fantàstica.


Cal recuperar instruments que ja no es toquen? Investigueu en aquest sentit?
Nosaltres, personalment, no ens dediquem a aquest tipus de recerca. Podem fer-ho a nivell de melodies i cançons antigues, però no en l’àmbit dels instruments. Ja hi ha gent que s’ha especialitzat en aquest camp i que certament està fent meravelles.


El vostre segon disc, La palla va cara, què vol transmetre?
Vol transmetre tota l’energia que tenim dins. El primer disc, Tonades de fa temps, va suposar una gran feina d’aconseguir captar en un disc l’energia del nostre directe. Amb La palla va cara vam aprofitar-ho i encara hi vam donar més forma. Vam incloure-hi el missatge amb què ens sentíem més còmodes. Creiem que en aquest disc hem aconseguit transmetre l’energia que desprenem i el compromís i la lluita que caracteritzen el nostre missatge.


El contacte amb el públic, l’escenari, què demana especialment?
Demana complicitat i sinceritat. El contacte amb el públic és la base dels nostres concerts. Donem tot el que podem al directe, i la gent ho percep, se n’adona, i també ho dóna tot. Aconseguim que els arribi tota l’energia que transmetem. No oblidem que nosaltres estem actuant, però fem la música i l’espectacle que fem perquè ens apassiona, perquè gaudim cada concert com si fos el primer i l’últim.


Quins són els seus referents?
És molt difícil identificar uns referents definits, perquè hem construït un estil propi que creiem que es diferencia de la resta de propostes actuals. Però entre les nostres influències hi ha el folk rock anglosaxó, amb els Pogues i els Levellers, el punk folk dels Flogging Molly i els Dropkick Murphy’s, o el folk rock català dels Obrint Pas, la Carrau, i un llarg etcètera. Sense perdre de vista els grups que fan folk més tradicional i que són essencials per entendre Ebri Knight. I n’hi ha des d’irlandesos, com Dubliners, Gwendal o Planxty, fins de casa nostra, com el Pont d’Arcalís, o Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.
Projectes de futur…
Venim de dues temporades al llarg de les quals hem fet més de cent concerts, i ara mateix ens calen uns mesos per preparar el nou directe. Volem començar des de zero, i crear-ne un de més treballat i amb una nova posada en escena. Aquesta temporada, doncs, continuarem encara amb la gira de La palla va cara, però amb un nou directe. I qui sap si de cara a l’any vinent tindrem un nou treball. De moment, de ganes i d’energia no ens en falten.

Deixa un comentari