Doctor llop, medicina natural | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 18/07/2019

L’Hospital Clínic de Barcelona és pioner en la detecció del càncer amb gossos. Amb una fiabilitat del 98 %, Blat, un gos, assenyala precoçment els malalts de càncer. L’alè del pacient es projecta sobre un teixit i l’animal l’olora per detectar si hi ha substancies volàtils corresponents a la malaltia. És un procediment no invasiu, ràpid i econòmic amb una altíssima fiabilitat.

A la natura els llops, avantpassats dels nostres apreciats gossos, poden determinar fàcilment si un animal està sà o no. Ho fan visualment, veient com es comporta, si acusa el pas dels anys per la forma del cos, per com es mou o senzillament per si és capaç de córrer o no.

De fet les llopades van per passos. Desprès de caminar una mitjana de 50 quilometres al dia no poden perdre energies amb atacs o persecucions inútils. Si estàs mort de gana i has d’alimentar cries no pots cometre errors.

Ull clínic
És per això que durant mil·lennis el llop ha après a triar molt bé les seves preses. Primer observa, després ensuma i a través de l’olfacte ja sap quin animal té queixals corcats —senyal que és vell—, si té infeccions en alguna ferida o si està tuberculós. El doctor llop no s’equivoca mai.

En una primera aproximació, la femella o el mascle alfa, els de més poder i eficiència del grup, espanten les víctimes. Si van en grup, els més dèbils queden enrere, i finalment en seleccionen un que és atacat.

Contràriament als caçadors, que sempre volen la millor peça, la de més valor genètic, el llop caça els animals que en condicions naturals ja han acabat el cicle vital, els dèbils o malalts. L’efecte és que les millors poblacions de cérvols, cabirols, daines o senglars es troben en zones amb llops i mai no arriben a ser una plaga.

El llop, un bon pastor
El llop també fa de pastor, fa córrer els animals i evita que es concentrin i esgotin la vegetació d’una zona. Els entrena, els fa córrer i millora la resta d’espècies. Els isards i la resta d’animals són forts, saben enfilar-se i tenen formes tan adaptades al medi i tan flexibles gràcies als llops.

Quan es mata un llop estem destruint unes formes de protecció del cos superiors a les nostres. Ells poden córrer hores amb un desgast mínim. Detecten i són immunes a bactèries i tòxics de la carronya que matarien un humà. Els mecanismes de comunicació i coordinació d’una llopada són un misteri. Matar un llop és llençar milers d’anys de creativitat del laboratori natural. Si protegim el llop, ens protegim nosaltres.

 

Ramon Sala F Aranburu
www.facebook.com/catalunyasalvatge/
Foto: Ramon Sala

Deixa un comentari