Déu va crear la terra i tots els seus animals | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 16/07/2020

Els nostres rebesavis caçadors-recol·lectors, fa milers d’anys, a Europa i a tot el món, divinitzaven el bosc i els seus animals. A l’hora de caçar demanaven perdó pel dany i pintaven els bisons a les cavernes com a tema principal; això suposa que els admiraven o veneraven.

També els egipcis feien mòmies d’ibis, cocodrils i guineus, i així els equiparaven amb les persones amb dret a l’eternitat. A Egipte, les serps simbolitzaven la resurrecció, i el gat la deessa de la felicitat. A l’altre punta del món, fa tres mil anys, els jainistes proclamaven que s’ha de ser amic de tothom i ser compassiu amb persones i animals, si és que hi ha diferències.

I, no us ho perdeu, els jainistes recomanen ser tolerant amb els qui, segons el nostre punt de vista, no pensen o actuen correctament. No és mala idea si es tracta d’acceptar la diversitat.

El mateix Pitàgores era vegetarià i creia en la transmigració de les ànimes. Passar d’un animal a un altre per cercar la perfecció no es considera denigrador.

Els portaestendards romans portaven una pell de llop al cap per assumir-ne els atributs, el calendari xinès té noms d’animals i en moltes cultures es posa nom d’animal a les persones per reforçar les seves virtuts. Toro Assegut, Àguila Roja, Os Blanc o Ocell Platejat, tots ells respectats caps dels nadius americans, en són un exemple.

Que l’home és el centre del món no és una idea que quadri gaire amb les cultures lligades a la natura. Hi ha ocasions abundants per veure que no és així, a la natura no sempre ets el més llest, ni el més hàbil ni el que corre més.

Al Gènesi, però, un déu d’origen assiri encaixa molt bé amb una societat organitzada de forma cruel i autoritària, de fet n’és un reflex: un déu incontestable que ordena Abraham que li sacrifiqui el seu fill Isaac o al qual ofereixen animals de tota mena en sacrificis en el seu temple i en qualsevol ocasió.

Quan al sisè dia aquest déu originari crea l’home, li dona la potestat de posar els noms a tota criatura vivent i a fer-ne el que vulgui: queda inaugurat solemnement l’etnocentrisme, present per altra banda en altres pensadors de l’antiguitat i que arriba al seu punt àlgid amb Descartes, que considera els animals com a màquines, és a dir, com a objectes.

Em resulta difícil imaginar que Descartes hagués tingut mai un gat o un gos; i si en va tenir, no sé com devia ser la seva relació. Els éssers humans a vegades som molt llestos per a unes coses i per a d’altres ens quedem molt curts.

Hi ha un antic i simple consell oriental: fes el mínim dany possible. Amb aquesta guia, segur que ens equivocarem menys.

 

Ramon Sala F Aranburu
www.facebook.com
/catalunyasalvatge/

Deixa un comentari