Publicat el 19/06/2013

INTERPRETACIÓ
Lola Créton, Dolores Chaplin, Victoria Ley, India Menuez, Nathanjohn Carter, Nick Donald
DIRECCIÓ Oliver Assayas
DURADA 120 min
GÈNERE Drama

Después de mayo és una bella reflexió sobre certes tendències humanes que connecta directament amb l’apartat emocional. La sorprenent capacitat d’Oliver Assayas per plasmar a la pantalla una època ja inexistent aconsegueix que cada seqüència atrapi la nostra curiositat abans que l’intel·lecte pugui fer-ne cap judici. En resum, asseure’ns a contemplar l’últim treball de l’aclamat director francès és com caminar per primera vegada pels carrerons d’un poble desconegut: cada pla capta la nostra atenció i ens desperta la curiositat com ho farien les cantonades de Venècia als ulls d’un viatjant nouvingut.
Però per més evocadora que sigui la mirada d’Assayas en aquesta no hi ha cap indici de mitificació. De fet, el seu objectiu és esbrinar la vertadera personalitat que s’amaga darrere d’un moviment social que va prometre molt més del que va aportar. I la resposta és òbvia: ni el clàssic fill de família rica amb prou temps lliure per fer volar la imaginació (segurament el hippie més clàssic que existeix) ni el fill de treballadors maltractats que sent un compromís real amb la lluita van deixar d’actuar en benefici del creixement personal al llarg d’aquesta “era revolucionària”. I és el no reconèixer aquest fet el que acabà convertint la seva lluita en una nova societat tan imperfecte com la que denunciaren.
El conjunt de persones que formen la societat alternativa que Assayas ens presenta s’assembla més a un abocador de joves desorientats que no pas a una autèntica trobada de revolucionaris. I és que la revolució acaba convertint-se en un concepte fictici usat pels joves com a excusa per ignorar l’esforç de trobar el camí personal. Per això no és estrany que el grup es vagi dispersant a mesura que les vides de cada jove s’encaminen en la direcció desitjada. I malauradament, aquells que romanen en el moviment acaben convertint-lo en una còpia idèntica (o pitjor) de la societat convencional, on la dona segueix comprant, cuinant i fins i tot treballant perquè els homes puguin seguir fantasiant sobre la revolució.
Però aquesta desmitificació del famós moviment hippie no evita que al mateix temps hi hagi una crítica social igual d’atrevida i provocadora. Per exemple, en una de les primeres seqüències de la pel·lícula Assayas mostra com la policia carrega indiscriminadament a sobre d’un grup de manifestants relativament indefensos. D’altra banda, en tot moment som testimonis de la característica estupidesa de la societat convencional; en són exemples les converses que manté Gilles amb el seu pare i el comportament dels responsables del rodatge d’una pel·lícula que presenciem de la qual no pot sortir-ne res de bo. En tot cas, la gran virtut de Después de mayo és la seva facilitat per plasmar en la pantalla tots els detalls d’una societat malalta que no aconsegueix altra cosa que remeis autodestructius.

 

Martí Sala
marti_1988@hotmail.com
Compte Twitter: @1988_sala

Deixa un comentari