Democràcia participativa

Es perfilen dues possibles solucions per millorar la seva situació, plantejaments revolucionaris, com intentar canviar el sistema capitalista o reformistes com aprofitar en cada ocasió les condicions més favorables. Les revolucions estan obsoletes degut a les experiències negatives del segle passat i avui dia no són ni recomanables ni viables. La via reformista requereix un gran esforç personal per aconseguir alts nivells formatius, i una gran voluntat i dedicació per progressar. Es pot constatar que aquesta via feixuga ha donat bon resultats quan s’ha utilitzat. Tota aquesta reflexió ve a compte per parlar de Catalunya que també se sent explotada i espoliada.
La via revolucionària , la independència, no té raó de ser en el context d’una UE, no és viable i només la predica una classe política demagògica incapaç d’esforçar-se per endegar solucions reformistes. Quan parlar d’un nou estatut suposa oblidar l’existència de problemes reals que requereixen solucions, s’està prenent el pel a una ciutadania cada vegada més desencisada. Es comença a constatar l’evidència de la complexitat de la societat actual, com un problema global que no es pot deixar només en mans de la classe política, cal també la implicació de la societat civil.

Cal superar l’actual democràcia representativa per una més participativa i aquest canvi l’hem d’afrontar tots, els polítics però també els ciutadans.