Publicat el 26/01/2017

Ja fa un parell de mesos que els primers calçots van arribar als restaurants de l’Alt Camp. Amb ells va obrir-se la pretemporada de calçotades, que es perllongarà fins al mes d’abril, i que tindrà el seu punt àlgid amb La Gran Festa de La Calçotada que se celebrarà a Valls el proper 29 de gener.
Es tracta d’un esdeveniment que gira entorn del calçot amb un variat programa d’actes populars, festius i concursos. A Valls, ciutat on se celebra i lloc d’origen de la calçotada, se la coneix com «la Capital del Calçot». Segons es diu, va ser un pagès d’aquest indret qui va descobrir aquesta hortalissa a finals del segle XIX. L’home, anomenat Benaiges, va començar a coure a les brases els grills tendres nascuts d’una ceba vella i va elaborar una salsa per acompanyar-los, molt similar a la que coneixem ara. La seva idea va tenir molt èxit i, a començaments del segle passat, les calçotades ja s’havien convertit en un àpat de festa per a moltes famílies de Valls. Més endavant, a partir dels anys seixanta, alguns restauradors van començar a introduir la calçotada en la seva oferta gastronòmica i, a poc a poc, aquest plat es va anar popularitzant arreu de Catalunya.
El calçot rep el seu nom per la manera com es cultiva. Tal com indiquen des de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) «calçot de Valls», s’ha de plantar la llavor d’una ceba blanca i, un cop que les cebes han crescut, el pagès les agafa i les planta a la terra. En pocs dies n’apareixeran els grills, que es van «calçant», és a dir tapant de terra, fins que assoleixen la mida adient.
Per fer una bona calçotada cal seguir una sèrie de rituals que s’inicien amb la preparació dels calçots. S’han de tallar una mica les fulles verdes i també les arrels. Després es col·loquen els calçots a les graelles, sobre el foc. Durant la cocció convé retirar-les per girar els calçots un a un. Quan estan tous de la punta i totalment negres per la part exterior, s’emboliquen amb paper de diari per tal de mantenir l’escalfor.
Com que s’han de menjar calents, els calçots se serveixen en una teula i encara embolicats. Acostumen a menjar-se a peu dret, i la quantitat per comensal sol ser d’uns 25 a 30 calçots.
Valls és l’única regió amb una Indicació Geogràfica Protegida del calçot. Tot i així, arreu de Catalunya hi ha molts productors que malgrat no posseir cap distintiu tenen un producte de gran qualitat.
Com a alternativa a la manera tradicional de coure el calçot, ja que no tothom disposa d’espai ni lloc adient, es poden utilitzar el forn o els fogons o, fins i tot, cuinar-los arrebossats. Si en sobren es poden guardar pelats i cuits a la nevera per poder escalfar-los
i menjar-los més endavant.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari