Damià del Clot
Damià del Clot (Vilassar de Mar, 1973). Escriptor i advocat especialitzat en dret constitucional. Com a autor, ha publicat un llibre jurídic sobre La figura del conseller primer i L’espai nacionalista a Catalunya (1999-2006): crònica d’un enfrontament (2007), finalista del premi d’assaig Francesc Ferrer i Gironès. El debut en la ficció ha estat Notes d’un viatge a l’infern (2009), premi de narrativa Vila Ametlla de Mar. Absolut taronja, guardonada amb el Premi Fiter i Rossell d’Andorra, és la seva primera novel·la, que va presentar aquest passat Sant Jordi i tracta dels clarobscurs de l’oci dels estudiants universitaris a Barcelona.
Què trobarà el lector a Absolut taronja?
Hi trobarà una novel•la que narra un curs en la vida de quatre universitaris que comparteixen pis a Barcelona. És una història que són moltes històries alhora. Cada un té la seva pròpia vida i això queda reflectit a la novel•la. Un és bisexual, l’altra una malgastadora, l’altre surt d’una relació difícil i aterra a Barcelona i la Sandra, la més petita del grup, descobreix una ciutat hedonista que l’allunya dels seus objectius. En compartir pis tots s’influencien des del punt de vista musical, com literari i cinematogràfic, i això, aquestes influències, queden reflectides a la novel•la.
El títol no és gratuït, quins referents invoca?
El títol no és més que una de les moltes coses que uneixen els protagonistes. Però a la vegada, el títol és també el reflex de la Barcelona dels estudiants universitaris. Una Barcelona que a parer meu no s’entén sense la nit. I la nit, o almenys la nit jove del Sutton, de l’Omm o del Pulitzer, per citar alguns escenaris de la novel•la, sempre va associada a alcohol de qualitat. L’Absolut i sobretot l’Absolut amb suc de taronja, és un indicador més de l’hedonisme nocturn d’una ciutat que avui irromp amb massa arguments com per no caure en la temptació de no tastar-la.
Guanyar el Premi Fiter i Rossell de novel•la ha suposat un salt qualitatiu en la seva trajectòria?
Sí. Suposo que en la meva carrera d’escriptor sempre hi haurà un abans i un després d’aquest premi. No només per la dotació econòmica sinó per l’editorial que hi ha al darrere. Columna tal vegada sigui l’editorial més potent en llengua catalana i això significa una major projecció pública de l’obra.
El llibre retrata el món dels joves actuals. És una generació sense present ni futur?
Penso que és una generació difícil. D’una banda, és la generació que té més coses a l’abast: música, CD, llibres, films, bons restaurants, festes, opció d’estudiar a l’estranger i, d’altra banda, és la generació que té més difícil aconseguir ingressos: feines d’una temporalitat esfereïdora, mil euros de salari qui té sort… Però tot sigui dit de passada, una generació preparada que s’enfronta amb reptes molt difícils. Jo diria que ha d’encarar el futur amb optimisme, sense por.
Quins són els referents literaris presents en la novel•la?
Són referents de dos tipus. D’una banda, escriptors llatinoamericans que m’han influït molt: Roberto Bolaño, Rodrigo Fresán, Jaime Bayly… I, d’altra banda, la literatura més musical, que tracta el món de la nit i que és, essencialment, anglosaxona: Breat Eston Ellis, Nick Hornby i Whit Stillman. Quant a manera d’escriure citaré tres catalans: Sebastià Alzamora, Terenci Moix i un jove escriptor que està despuntant: Ricard Biel.
La música té una forta presència a l’obra. Per què va lligada al món dels joves?
Jo la utilitzo com a referent i com a recurs per ajudar a definir els personatges. Per exemple, Dante. Aquest és un argentí que fa uns anys que viu a Catalunya. Les seves influències musicals són les argentines de quan ell era adolescent. Per això utilitzo grups com Soda Stereo, Fabulosos Cadillacs o cantautors com Andrés Calamaro per dotar-lo de personalitat. L’Àlex, anglòfil i bisexual, s’alimenta de Franz Ferdinand, Antony and the Johnsons, Rufus Wainwright o Nike Cave.
La novel•la amaga crítica social? Li preocupa la manera de viure dels joves d’avui en dia, l’alienació del món actual?
En certa mesura sí que hi ha una crítica als valors actuals. Avui molts joves viuen al dia. Del futur només interessa el que faran el proper cap de setmana. No és que sigui dolent, sinó que és una forma de viure molt arriscada. També noto certa despreocupació per tot el que no siguin ells mateixos, com si estiguessin instal•lats en una comoditat a l’espera que algú, no sé qui, els solucionés el futur. No és que aquesta sigui la tònica general, però sí que he detectat aquesta manera de fer i pensar.
Per què ha escollit Barcelona i en alguns moments el Maresme com a escenaris de la seva obra?
Perquè són els territoris que més conec. Treballo i he estudiat a Barcelona i visc al Maresme. De fet, em defineixo maresmenc, que és la millor terra del món. Sens dubte.
Hi ha públic lector en català?
N’hi ha poc, però cada vegada creix més. Confio en el futur del llibre en català.
Vostè ve del món jurídic i està vinculat a la política. Aquesta formació surt reflectida en el seu treball literari?
Quan escric ficció com és Absolut taronja no faig referència a partits, sí, però, al món jurídic. Per exemple, una de les protagonistes és estudiant de dret. Però una altra cosa és quan he escrit assaig polític. Aleshores sí.