Publicat el 09/03/2005

Créixer com a persona ens porta a reflexionar sobre la dualitat de l’ésser humà  caracteritzada inicialment per les emocions en les seves etapes més primitives, anteriors a l’aparició de l’homo sapiens, en què es produeix un salt qualitatiu cabdal caracteritzat per la seva capacitat de raciocini expressada mitjançant el llenguatge. D’acord amb aquest  plantejament cal donar prioritat en el creixement personal al raciocini, l’ús de la raó, fent-lo prevaler sobre les emocions. Si tenim en compte que el progrés de la humanitat basat en els coneixements científics és qüestionat pels principis ecològics que aposten per respectar al màxim possible els sistemes naturals, de la mateixa manera també hem de tenir cura que la utilització prioritària de la raó respecti i cerqui l’equilibri amb les emocions. El creixement personal en cap moment no pot ni ha de basar-se en el predomini de les emocions sobre la raó.
Aquesta forma d’actuar suposa una versió moderna d’opi del poble per produir que les persones no pensin i es limitin a viure d’acord amb la seva vida emocional, refrenant la seva vida intel·lectual que li provoca enfrontaments interns que en superar-los augmenten la seva qualitat de vida. La vida no es quietud, sinó acció vital mitjançant la qual és possible progressar i créixer com a persona.

La pregunta cabdal que caldria fer-se en el moment d’anar a dormir hauria de valorar si durant el dia s’ha fet quelcom útil per a la societat que et faci sentir satisfet de la teva existència.

Deixa un comentari