Començar l’any amb bon peu

Els peus mereixen més atenció de la que generalment els dediquem. Solem maltractar-los amb calçat que els perjudica i els sotmetem a sobreesforços sense tenir en compte les lesions que els podem causar. És fonamental tenir-ne cura abans d’arribar a situacions delicades o de difícil tractament.

Peus cansats. Els seus símptomes són inequívocs: cremor, dolor, sensació d’escalfor, impossibilitat de dormir… Solen aparèixer després de sotmetre els peus a un esforç molt gran (caminades, exercici físic) o bé per unes sabates inadequades, problemes circulatoris o excés de pes. Com a remei ràpid funcionen molt bé els pediluvis, als quals es poden afegir unes gotes d’oli essencial (lavanda, per exemple). També convé tenir sempre a mà un calçat còmode per poder substituir un model que potser ens manté el peu empresonat; de la mateixa manera, és fonamental evitar els tacons massa alts i cuidar al màxim la higiene de la zona.

Dits en urpa. Es tracta de deformacions lleugeres però que amb el pas del temps acostumen a agreujar-se. Al principi poden tractar-se sense necessitat d’intervenció quirúrgica, però si no es tracten i es tornen més rígids pot ser necessària la intervenció. Generalment són el resultat d’utilitzar calçat inadequat.

Ungles encarnades. Es tracta d’una infecció que es produeix al voltant de l’ungla del peu. Es caracteritza per un enrogiment acompanyat d’una sensació de molt dolor i d’escalfor. Com que es tracta d’una infecció cal posar-se a les mans d’un especialista si al cap de pocs dies no ha millorat. Per alleujar-ne els símptomes es pot recórrer a remeis casolans com els massatges amb olis essencials de farigola (té propietats antibacterianes) i llimona (ajuda a reduir la inflamació).

Ulls de poll i durícies. Són el resultat d’un mecanisme de defensa de la pell davant d’una agressió de tipus pressió o frec en una zona concreta que provoca la mort cel·lular de la capa més superficial de la pell (l’epidermis), degut a una manca de circulació sanguínia localitzada en aquell punt per l’excés de pressió, que fa que es formin diverses capes i gruixos de pell dura, a vegades amb una extensió i fondària considerables. Aquestes durícies poden aparèixer en qualsevol zona del peu. Pel que fa a la manera com s’han d’eliminar aquestes durícies, això dependrà del gruix que tinguin, així com de si són doloroses o no. En el cas que ho siguin i que per tant siguin profundes, és quan s’ha de recórrer al podòleg, ja que serà necessari fer un estudi del motiu que les provoca a l’hora d’eliminar-les.

Redacció La Clau