Publicat el 16/02/2005

Els cicles històrics han existit tota la vida. Podríem parlar del cicle de vaques grosses començat amb la II República, l’any 1931, durant la qual es vivia amb una eufòria popular, pròpia d’una ciutadania participativa, que estava convençuda que un món millor era possible. Les vaques flaques varen arribar amb la Guerra Civil i la terrible dictadura franquista. Durant els anys 1970 s’enceta un nou cicle de vaques grosses, amb els moviments postfranquistes i la transició democràtica. Els que hi vàrem participar estàvem molt il·lusionats, fent volar coloms i creient que era possible una nova societat i una nova forma de fer política. Després de 25 anys de democràcia comencem a sospitar que ens trobem de nou en anys de vaques flaques.
Estem reproduint plantejaments polítics demagògics i reaccionaris, històricament nefastos, d’enfrontaments nacionalistes caracteritzats per una “España, grande y libre” i una Catalunya independent. En lloc de dedicar els nostres esforços a modernitzar el país, ho estem fent parlant de qüestions que només interessen a una classe política mancada de continguts socials progressistes. En la UE els nacionalismes independentistes no hi tenen cabuda, la qual cosa no exclou la defensa d’una Europa de regions comunitàries històriques en lloc dels estats actuals.

Una cultura sènior forçosament ha d’apostar per solucionar problemes reals, cosa que avui dia no s’està fent.

Deixa un comentari