Castanyes, un regal de la tardor

La castanya, sovint, es considera una fruita seca, però en realitat, pel fet que és rica en fècula i pobra en greixos, s’acosta més als cereals.

També és molt rica en midó. Per això, en èpoques d’escassetat, alguns pobles camperols en feien pa amb la farina. I és igualment rica en minerals (potassi, magnesi, fòsfor i ferro), en vitamines (B, C i E) i en fibra.

Les castanyes es poden menjar crues, bullides, cuites al forn o al microones, a la brasa de carbó o de llenya, i també dolces (com és el marron glacé, unes castanyes de qualitat que es pelen, es confiten i es glacegen). Si es preparen bullides i fetes puré, i amanides amb oli i una mica de sal, són una guarnició original i nutritiva que combina perfectament amb carns vermelles, d’au i també amb el típic rosbif. Torrades i triturades són un bon acompanyament per a les macedònies, els iogurts, les sopes i els gelats.

Consells per comprar i conservar les castanyes:
Al mercat podem trobar castanyes fresques, pelades, torrades, envasades al buit, en almívar i, també, congelades.

Les primeres castanyes fresques apareixen al mercat a la tardor, i a l’hora de comprar-les s’ha de tenir en compte l’estat de la pell, que ha de ser brillant i llustrosa, senyal extern de la qualitat de la fruita. Per conservar-les, s’han de desar en un lloc fresc i sec fins al moment de consumir-les. No s’han de guardar mai en bosses de plàstic, ja que s’acabarien florint. Si ja estan pelades i cuites, es poden conservar durant uns dies al refrigerador. Es poden congelar, tant crues com cuites, i d’aquesta manera es poden mantenir en bones condicions fins a, aproximadament, uns sis mesos.

Redacció La Clau