Carme Riera i Roura
Carme Riera i Roura és membre de l’Associació Donaviva d’Arenys de Munt i actualment la presidenta de la Federació d’Associacions i Grups de Dones del Maresme (FAGDM). L’entitat s’ha constituït recentment i està formada per una desena de col·lectius de la comarca.
Quins objectius es planteja la FAGDM?
Col•laborar entre nosaltres, intercanviar informació i tenir més força per demanar als polítics dels nostres pobles i de la comarca que facin més polítiques socials i d’integració de les dones en tots els àmbits socials.
Quines entitats integren la Federació?
Les entitats són les següents: Associació Dones per la Igualtat d’Arenys de Mar, Associació Dona X la Dona de Llavaneres, Associació D’Ones de Cabrera de Mar, Dones de Dalt de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt, Associació Dones Solidàries d’Alella, Associació Dones Montserrat Roig d’Alella, Associació Viladona de Vilassar de Mar, Associació de Dones de la Vallalta de Sant Iscle de Vallalta, Associació de Mataró ADELFA i Associació Donaviva d’Arenys de Munt.
Aquestes són les associacions fundadores, però arran de la presentació de la Fundació el passat dia 30 de gener al Castell Jalpí d’Arenys de Munt, quatre associacions més es volen unir a la nostra xarxa i esperem que en siguin moltes més.
Quin tipus de propostes impulsen?
Primer de tot crear un punt de trobada per afavorir la comunicació i l’intercanvi d’experiències entre totes les associacions i grups de dones del Maresme, és a dir, fer xarxa.
En el marc d’aquest espai i respectant la independència de cada associació, s’analitzarà i es posarà sobre la taula tot allò que d’una manera o altra afecta les dones i molt especialment les de la nostra comarca, establint les estratègies a seguir segons els objectius de la Federació.
Avui dia són més necessàries que mai les entitats que defensen els interessos de les dones?
Les dones són més del 50% de la humanitat, però encara no han assolit el paper que els pertoca a la societat. La dona continua sent invisible, sembla com si no hagués format part de la història, que ha estat escrita només per homes i sobre homes.
El paper de les associacions de dones és vital per visibilitzar les dones i lluitar perquè se’ls reconegui el paper que els correspon com a ciutadanes, en igualtat de condicions que els homes.
Manca molt camí per recórrer perquè la igualtat sigui un fet assumit per a tothom?
La igualtat legal és un fet en el món occidental, però continuem sense haver assolit la igualtat real. A tall d’exemple, les dones cobren molt menys salaris per la mateixa feina que els homes, tenen moltes més dificultats per tenir accés a càrrecs públics i per dirigir empreses o institucions, la dona és la que pateix en primera persona la problemàtica de conciliar la vida laboral i familiar i tantes altres coses.
El maltractament de gènere és a l’ordre del dia. Com podem contribuir a la seva eradicació?
El maltractament de gènere és un greu problema i un flagell per a la societat. És la conseqüència més greu d’una estructura patriarcal en la qual no es respecta la dona, sinó que és vista com un objecte més de possessió masclista.
La millor manera per afrontar aquesta problemàtica és per mitjà de l’educació, iniciant-se des de les escoles. La tasca és molt difícil, mentre persisteixi aquesta estructura patriarcal, a la qual contribueixen en gran part els missatges que es donen en els contes infantils amb prínceps i princeses, en les modes que fan servir models anorèxiques, en els anuncis que utilitzen el cos de la dona com a objecte sexual, entre altres.
Més enllà de la comarca, existeix una estructura de les entitats de dones, en l’àmbit català o espanyol?
La dona és normalment solidària i s’agrupa amb altres dones per fer xarxa, compartir experiències i ajudar-se mútuament. Això ha fet que existeixin nombroses associacions de dones a Catalunya i fora de les nostres fronteres que treballen plegades per assolir la igualtat entre dones i homes.
Seria un clar exemple, el Consell Nacional de Dones de Catalunya, òrgan consultiu de l’Institut Català de la Dona, que aplega organitzacions no governamentals que treballen a favor de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. En l’àmbit internacional, també tenim nombrosos exemples, com és la trobada a Nova York aquest mes de març, de les dones que van participar fa 15 anys a la trobada de Pequín.
Des de la política es fa prou per millorar la situació de les dones en la nostra societat?
La dona, si vol assolir el paper que li pertoca a la societat, ha de participar activament en la política, entesa des del concepte de la polis grega, és a dir, com el lloc on es prenen les decisions que afecten tota la societat. Aquesta tasca es pot fer des de l’estructura d’un partit polític, des d’una organització sindical, des del món local, des de les associacions de pares, o dels barris, però s’ha de fer.
Actualment, la participació de la dona en la vida pública és encara molt escassa així com la seva participació en els òrgans decisoris dels partits polítics o en els governs. Això fa que la visió de les dones continuï sent inexistent i se segueixi sense resoldre la major part de la problemàtica que les afecta.