Publicat el 23/03/2011
Carme Godall és una de les poques dones organistes que hi ha a Catalunya. Actualment, presideix l’Associació per la Música d’Orgue de Cabrera de Mar (AMOC) i coordina el Curs d’Orgue del Maresme, de repercussió internacional, que s’imparteix a la Parròquia de Sant Feliu i del qual ja s’han celebrat 12 edicions. També dirigeix el Cor Parroquial i està al capdavant de l’Escola de Música de Cabrera. Enguany, a més, ha impulsat el 20è. Cicle de Concerts d’Orgue, que coordina en aquest municipi des de 1990. Godall va començar estudiant piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, va concloure el grau superior d’Orgue i des de llavors la seva activitat professional ha estat vinculada a aquest instrument, del qual va obtenir el Títol Superior d’Orgue pel Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, a més de realitzar cursos de perfeccionament a Catalunya, les Illes, Suïssa i Itàlia. Ha actuat en concerts d’orgue com a solista i també formant duet o acompanyant conjunts instrumentals o vocals. Fora de Catalunya ha participat en diversos Festivals i en concerts d’orgue a favor de la restauració d’orgues i de projectes per al Tercer Món.

Quines acitivitats realitza l’Associació per la Música d’Orgue de Cabrera de Mar?
El Curs d’Orgue del Maresme i el Cicle de Concerts d’Orgue són activitats que es realitzen cada any. Altres activitats que fem són algunes visites escolars a l’orgue, també s’hi han fet exàmens de Conservatori, com el de Terrassa, quan es restaurava el seu orgue. S’ha col·laborat amb un concert el dia de la Marató de TV3, s’ha col·laborat en el Cicle “Música i Músics Catalans a Catalunya” i també amb el Simpòsium de l’Orgue a Catalunya. Fa uns anys es va fer l’enregistrament a Cabrera del primer CD d’orgue, presentat al Palau Dalmases de Barcelona i ara s’ha enregistrat un altre CD, en procés d’edició. Una altra activitat, però, per al manteniment de l’orgue i que es fa quasi cada 20 anys, és la neteja total de l’instrument. Bona part dels socis de l’Associació, amb l’ajut d’un mestre orguener,  ens hi vam implicar durant set dies seguits amb una mitjana de dedicació de 12 hores al dia.


Com va néixer la idea d’organitzar el Curs d’Orgue del Maresme?
Fins aquella data, no hi havia cap opció de poder estudiar orgue al Maresme i per anar a cursos d’estiu en orgues amb pedaler complet i tracció mecànica, calia anar fora de Catalunya. Ja feia vuit anys que organitzàvem els concerts d’orgue a Cabrera de Mar i  teníem contacte amb els millors intèrprets i pedagogs. Per organitzar-ho només podia ser des de la qualitat pedagògica i instrumental. Aquestes dues coses ja les teníem a Cabrera. Aleshores,  jo havia acabat els meus estudis superiors d’orgue al Conservatori i per experiència pròpia tenia molt present allò que necessita i que cal qui vol fer progressos.


Com valora les 12 edicions del Curs d’Orgue del Maresme?
Cada Curs és una nova satisfacció. L’organització d’un curs sempre és complicat, sobre tot pel fet que arribin participants que viuen a milers de quilòmetres de distància. Ens donen la valoració els professors d’orgue d’altres conservatoris fora de Catalunya quan et diuen: “Els meus alumnes han arribat de Cabrera amb una empenta i un entusiasme per l’orgue, extraordinaris”. O pel fet que altres han reprès l’estudi de la música de tecla després d’anys d’haver-ho deixat, o bé per motius diversos troben l’ocasió de col·laborar musicalment en una església i volen fer-ho cada vegada millor  pel seu bé i dels que els escolten. La valoració te la demostren ells: la fan tots els que vénen, el 95% han tornat, almenys, una altra vegada. Voldria també afegir que el 100% dels alumnes que s’han matriculat  d’orgue a l‘Escola Superior de Catalunya, han passat tots per aquest Curs. Més encara, tots els no residents a Catalunya que han decidit finalitzar la llicenciatura de música (especialitat d’orgue)  en l’únic centre públic de Catalunya, han passat primer pel Curs d’Orgue del Maresme, abans de decidir el seu trasllat a Catalunya i matricular-s’hi. El Curs d’Orgue, a més, ens dóna la satisfacció que hi arriben participants que viuen a milers de quilòmetres de distància.


Quin és, però, el perfil dels seus alumnes?
De tot tipus, des del que li agrada l’orgue i vol venir a veure de prop els detalls que s’evidencien més en una classe que no pas en un concert. També el que té ganes o dubtes de començar a aprendre’n. El que ja toca en una parròquia i té curiositat a veure què tal és això d’anar a un curs d’orgue i com li pot servir. L’estudiant de Conservatori, que prepara un programa i vol donar empenta als seus estudis,  i també el que ja té la titulació Superior, que vol aprofundir amb grans mestres de la pedagogia de l’orgue i en un bon instrument. Per això, tenim previstes les modalitats d’ oient i d’actiu, d’acord amb cada cada perfil.


Per què es va triar la Parròquia de Sant Feliu per impartir les classes del Curs d’Orgue?
Primer, per l’orgue. Després, per les facilitats en la disponibilitat d’horaris, tant de classes com d’estudi. Tot això, completat amb la infraestructura que dóna la presència d’un centre educatiu com el Col·legi Parroquial. Molt important ha estat el poder tenir allotjament a la mateixa població, amb una bona relació qualitat-preu a l’alberg Torre Ametller, on acollir els participants. I, finalment, pel suport de l’Ajuntament des de la primera edició, condició fonamental per poder oferir preus assequibles com per tenir dret a presentar subvencions a d’altres entitats públiques que ens han permès augmentar la capacitat de servei i ampliació de matèries en la preparació de l’organista, ja que també han concedit el seu suport la Diputació de Barcelona, Consell Comarcal del Maresme i Generalitat de Catalunya.

Hi ha alguna altra entitat relacionada amb aquest instrument a Catalunya i fora amb la qual mantinguin contacte?
Hi ha moltes associacions locals d’orgue a Catalunya, l’Associació Catalana és la que agrupa més socis i hi estem en contacte des de la seva fundació. Hi ha empreses de taller d’orgueneria, i totes elles han visitat l’orgue de Cabrera i l’han qualificat d’excel·lent.  De revistes exclusives d’orgue, n’hi ha molta més varietat a la resta d’Europa i d’altres llocs de l’Estat espanyol. A Catalunya només n’hi  ha una i no es publica anualment. Estranyament, a Catalunya és dels llocs d’Europa amb menys suport per a l’orgue. Però és comprensible perquè des de la destrucció dels orgues durant la Guerra Civil, aquest és un balanç deficitari costós de recuperar. A Cabrera, estem atents a les convocatòries publicades al DOGC i al DOP i això ens ha permes optar pel suport de totes les entitats locals catalanes, i actualment tenim subvencions de tots els nivells d’administració pública catalans. Els ajuts no catalans són encara un repte no assolit que amb la crisi ha esdevingut un impossible, ara per ara.


Creu que l’orgue és un instrument poc conegut?
És menys conegut que d’altres perquè n’hi ha pocs, en proporció. El nostre patrimoni d’orgues va ser pràcticament destruït durant la Guerra Civil i encara manca molta feina a fer de construcció nova o de restauració a la nostra comarca. Només a la província de Barcelona, s’en van cremar més de 200.  Aquesta pèrdua de patrimoni artístic i musical no ha permès que sigui conegut, desgraciadament, per molta població.  Ens cal recuperar les arrels de la seva popularitat. En els darrers anys, a poc a poc, se’n van construint de nous. Diversos factors ho permeten: l’ajut de les regidories de cultura dels ajuntaments i altres entitats públiques (publicacions al DOGC d’ajuts a la restauració), l’empenta dels qui aprecien l’autenticitat del  nivell musical i, finalment, l’esperit de preparació musical-organística dels qui tinguin cura de l’orgue, per a expresar millor tots els recursos de l’instrument, tal com era abans de la Guerra: hi  havia oposicions d’organista  en els orgues més importants.


Per què el va escollir per a dedicar-s’hi professionalment? Què la va atreure d’aquest instrument musical?
De petita no havia vist ni sentit mai un orgue. Quan era estudiant de piano, vaig provar d’acompanyar les misses de la parròquia amb l’únic instrument de tecla que hi havia: l’harmònium. En arribar al 8è de piano vaig voler matricular-me d’orgue al Conservatori amb l’ànim de fer alguns cursos  per a poder acompanyar millor les misses. Vaig passar dels estudis pianístics de Chopin als preludis i Fuga de Bach. Tots dos compositors, uns grans mestres, però la meva personalitat es veia reforçada en el segon vessant. Aprendre la tècnica organística i les obres per a orgue, tocades en un orgue autèntic,  era apassionant. Continuar amb els estudis  era una necessitat molt forta: no ho sentia ni com una obligació ni com una urgència, sinó com unes ganes de completar el “compendi” de recursos per a fruir més de les obres i de l’instrument.


Quin tipus de música creu que s’adiu més amb l’orgue: renaixentista, barroca, clàssica, romàntica…?
Considerant que l’orgue arriba a occident entorn del segle XIII, s’hi pot tocar música des d’aleshores fins al segle XXI. En el penúltim concert d’orgue del passat Cicle vam sentir improvisacions musicals per a orgue elaborades en el 2010.


En l’orgue, s’hauria de potenciar la interpretació de compositors més enllà de la música barroca?
En el Barroc es fonamenten bona part de les bases de la música que s’escriurà posteriorment. A l’orgue de Cabrera, d’estil barroc, no només hem sentit música contemporània en alguns concerts sinó que el nostre consoci i mestre Guido Lotti ha escrit i ha interpretat música per a aquest instrument.


Vostè també dirigeix el Cor Parroquial. Parli’ns d’aquesta activitat.
La idea d’un cor parroquial, està encaminada al servei musico-vocal de la Parròquia i això vol dir tot servei que la Parròquia desitja vers la comunitat, vers la població sencera, sempre des de la temàtica musical: començant amb la col·laboració a les misses, en les festes destacades de la litúrgia, a les festes majors, però també en les festes populars i d’arrel tradicional, que se celebren al nostre poble i també per a actes benèfics i humanitaris. El vessant concertístic l’hem reforçat en els darrers cinc anys i ens ha portat a fer actuacions més enllà de les nostres fronteres: en altres països, en altres ciutats com a Madrid, on vam oferir part del nostre folklore, cantat en català: tot un repte que ens mostra com la música és un llenguatge de pau universal.


I no menys important la seva tasca al capdavant de l’Escola de Música de Cabrera. Quins objectius es plantegen?
L’Escola de Música és una eina que facilita l’estudi musical a tota la població, per la seva proximitat, evitant que molts hagin de renunciar per motiu de desplaçaments i de temps. Seguint la normativa de les escoles de música, estem oberts a les novetats en pedagogia i a tota la població: des de ben petits fins a qualsevol edat adulta amb ganes d’aprendre. Per exemple: estem fent un taller de música per a nadons a partir de dos mesos i també es dóna classes de llenguatge musical d’adults, alguns dels quals són avis. Les edats compreses dins aquests extrems que passen per l’adolescència, mostren amb satisfacció els seus progressos guiats per un quadre de professors de qualitat.  L’Escola és oberta al seguiment evolutiu de la pedagogia musical més actual.

Hi deu haver molt poques dones organistes a Catalunya?
Sí, i em sap greu que així sigui. I de les poques dones amb titulació superior d’orgue a Catalunya, encara en som menys les que hi hem nascut. Però els meus alumnes són majoria dones i tenen molta empenta. Esperem que s’encomani.

Deixa un comentari