Carles Núñez, aparadorista i decorador comercial
Entrevista a Carles Núñez, diplomat expert en aparadorisme i marxandatge visual. Decorador comercial, creatiu, amb més de vint anys d’experiència professional al món tèxtil, des del 2010 és responsable d’imatge comercial, marxandatge visual i aparadorisme per a una cadena de botigues al Marroc. També ha fet el muntatge de sales d’exposicions per a diferents firmes de roba infantil d’àmbit nacional. D’altra banda, des del 2002 és formador per a pimes a diferents centres de Catalunya i ha fet de professor d’Estilisme a Maniquins i Composició de Producte a l’Escola d’Aparadorisme ARTIDI durant tres anys.
Com decideix dedicar-se al sector de la moda i al de l’aparadorisme?
Tot va començar al mercat de Sant Antoni amb els meus pares, que hi tenien parades de roba infantil; aquest va ser el meu primer contacte amb la roba.
Amb el temps vaig obrir les meves pròpies botigues i tenia un aparadorista que em feia els aparadors, però durant aquest període vaig rebre classes d’aparadorisme per a autònoms, fet que em va ajudar a fer-los jo mateix, i en rebia bons comentaris, la qual cosa em va fer pensar!
Soc una persona amb inquietuds i sempre em fixava en els aparadors de les grans cadenes i firmes, fins que em vaig proposar canviar de trajectòria professional i dedicar-m’hi plenament fins avui dia. I he de dir que m’apassiona la meva feina: que et truqui un client i et digui que des que fa els aparadors les seves vendes han augmentat és una gran satisfacció, i jo me n’alegro.
De quina manera es forma professionalment?
Bé, doncs un dia em va donar per mirar si a Barcelona hi havia escoles d’aparadorisme professional i vaig trobar-ne una al Poblenou. Recordo que ho vaig veure un diumenge i l’endemà estava apuntant-me al curs.
Vaig aprendre moltíssim i va ser una etapa que recordo amb molt d’afecte, però també he de dir que moltes coses que alguns professors m’explicaven ja les sabia per experiència pròpia, cosa que em va confirmar que era al meu món, al qual volia dedicar-me realment.
Per a quines empreses treballa actualment?
Continuo portant el marxandatge visual i els aparadors d’una empresa del Marroc que té diverses sucursals i seccions: Roba, Decoració, Parament de casa, Teixits…
Soc freelance i tinc diversos clients a Barcelona, Premià de Mar, Cardedeu… No només faig aparadors, sinó que també els faig el marxandatge visual a aquests clients. La bona col·locació del producte també és molt important: cal que quan el client entra a la botiga trobi fàcilment allò que busca, i convé fer atractiu el conjunt de l’establiment per incitar-lo a comprar.
Amb les tècniques del visual merchandising es potencia la compra.
Com que la moda és cíclica i fins ara es portaven les peces ajustades, aquest any és tot al contrari: tornen els anys 2000, amb looks extragrans
També es dedica a l’ensenyament. Avui en dia hi ha prou oferta formativa a l’Estat?
Als comerciants aquests cursos els aporten molt; amb les meves classes els ensenyo molts punts que han de tenir en compte, com ara el color, la il·luminació, les composicions, el maniquí, on van les arrugues i per què, etc.
Sobre si hi ha prou oferta formativa, n’hi ha, però crec que haurien de potenciar més aquests cursos. A partir d’aquests cursos, molts comerciants veuen els aspectes que han de millorar i com fer-ho. Jo, com que he sigut comerciant i he estudiat aparadorisme, veig en què poden fallar i els explico com corregir-ho.
En aquest moment estic impartint classes d’aparadorisme i visual merchandising en línia i els demano una foto de l’aparador per veure com ho tenen. Amb les correccions que els faig, em diuen que el client ho aprecia i ells mateixos veuen que el seu producte guanya importància, que és el seu objectiu: fer un producte desitjable amb la seva bona presentació.
A grans trets, quines tendències marquen la moda en aquests moments?
Com que la moda és cíclica i fins ara es portaven les peces ajustades, aquest any és tot al contrari: tornen els anys 2000, amb looks extragrans. Com a colors trobarem el blanc, el negre i els tons terra i verds. També veurem colors alegres, però el que més serà el rosa, color de temporada. Els pantalons de tir baix i amples, els de butxaques amples i els bombatxos. Les faldilles prisdes estil col·legial i mini, també les llargues de setí de tipus escandinau. Las jaquetes moteres estil aviador, les caçadores bomber i les Perfecto, de pell o pell sintètica i totes elles de mida extragran. Les gavardines de pell o pell sintètica en negre i marró xocolata. Las peces de cotilla i els jerseis de ratlles horitzontals amples. I per a home també els anys 2000: les jaquetes estil beisbol oversized amb adhesius. Els jerseis amb algun estampat, les camises de quadres de franel·la, els pantalons de butxaques amples i la pana.
Com està canviant la roba infantil en els darrers anys? Quines línies s’imposen?
Avui en dia va molt de bracet de la d’adult: la moda infantil segueix les mateixes tendències quant a dissenys, teixits i colors, sobretot quan parlem dels júnior, que van dels 8 als 16 anys.
Amb tanta informació a l’abast com tenen actualment els nens, em refereixo a la TV o les xarxes socials, volen ser com aquells que veuen. Pel que fa a teixits, s’està apostant per la sostenibilitat, els materials reciclats i les fibres sostenibles. Justament aquests darrers dies estava llegint un article d’un fabricant nacional infantil molt conegut que hi està apostant.
L’aparador és la targeta de visita per al client i reflecteix la identitat del comerç; un aparador molt ple corre el risc d’associació amb un producte barat i de baixa qualitat
Quins elements ha de tenir un bon aparador?
Els aparadors han evolucionat molt, ja no s’estila que estiguin plens de producte, és millor anar canviant cada 15 o 20 dies. L’aparador és la targeta de visita per al client i reflecteix la identitat del comerç; un aparador molt ple corre el risc d’associació amb un producte barat i de baixa qualitat. Tots, quan veiem una pila del mateix producte, ho identifiquem com a promoció o rebaixa.
L’objectiu de l’aparador és que s’identifiqui amb l’estil de la botiga i cridar l’atenció del client. Segons a quin públic vulguem arribar, hi ha diferents tècniques per a la col·locació del producte. Per tant, a l’hora de fer un aparador hem de tenir en compte que la il·luminació és fonamental, que no hem de col·locar res a terra, que el color, que transmet sensacions, és molt important, que el conjunt ha de ser coherent i equilibrat en l’espai i que ha de tenir ritme perquè el client faci un recorregut visual per tot el que hi ha exposat.
Com s’integren els aparadors amb les botigues i les marques comercials? Quins plantejaments es fan abans de muntar-los?
Cada marca té el seu propi estil, no és el mateix un Mercedes que un 600, perquè m’entenguis. Cadascuna busca el seu client objectiu i presenta aquest producte en un embolcall diferent, i això portat a l’aparador del comerç s’ha de tenir en compte. Jo, abans de fer l’aparador, em reuneixo amb el client perquè m’expliqui què és el que vol exposar i analitzo el producte, quin estil té, a quin públic vol arribar, què vol transmetre i a partir d’aquí ve el meu treball de recerca sobre les últimes tendències, quins elements necessito per potenciar el producte, quins colors seran els més adequats i amb això elaboro l’aparador. Un aparador transmet sensacions a l’espectador i crea una història, faig que el client capti ràpidament el missatge.
carlesngrau@gmail.com / Facebook: Carlos Grau – Escaparatismo / Instagram: carlosgraubcn
Entrevista: Albert Calls
Fotos Cedides
