Publicat el 29/11/2006

Des d’una perspectiva de gent gran, els nostres fills varen tenir una joventut molt semblant a la nostra. Aquesta situació no es produeix en els nostres néts, els quals enceten una nova cultura, la de les noves tecnologies, de manera que s’ha produït una clara ruptura en el cicle vital tradicional. Històricament, s’han considerat tres models diferents d’adquirir coneixement: en els que inicialment els pares ensenyaven els seus fills; després els pares i els fills aprenien conjuntament, per arribar, finalment, a l’actual, en què els pares aprenen dels seus fills, qüestió que els avis també cal que tinguin en compte per aprendre dels seus néts, si volen continuar estant al dia.
Per a la gent gran es fa difícil entendre i adaptar-se a aquesta nova cultura que trenca molts motllos de la cultura tradicional, la que la gent gran entén de tota la vida. La realitat, però, és que aquests motllos no serveixen, han quedat obsolets i encara que es faci difícil assimilar-ho, la gent gran ha d’intentar fer tot el possible per acceptar-los. El mateix succeeix en la nova i llarga edat sènior que configura un nou cicle vital amb una qualitat de vida cada vegada més alta i totalment desconeguda per les generacions anteriors.

El moviment sènior constata que la societat del segle XXI, caracteritzada pels canvis de tot tipus, afecta tota la població, però sobretot la gent gran.

Deixa un comentari