Caipirinha, un remei per a la grip espanyola

Suc de llimona, all, mel i una dosi de cachaça. Aquesta barreja, que donaria lloc a la caipirinha, va popularitzar-se a São Paulo en plena pandèmia de la grip espanyola com a remei a la malaltia. La combinació no era efectiva com a medicament, però sí com a beguda, i la recepta va patir modificacions fins arribar al còctel clàssic de cachaça, llimona, gel i sucre.

La pandèmia de grip de 1918, coneguda com a grip espanyola, va afectar amb força el Brasil de fa un segle. En aquells temps existia una beguda composta de mel, all i llimona que es prenia per pal·liar aquesta malaltia i, per potenciar-ne els efectes, se li va afegir cachaça, una beguda alcohòlica destil·lada procedent de la fermentació del suc de la canya de sucre.

El nom ‘caipirinha’ prové de les paraules ‘caipira’, en referència als camperols que habitaven a la selva, i ‘Curupira’, que era un dimoni mític dels boscos.
Hi ha diverses hipòtesis sobre com va sorgir aquest còctel típic del Brasil. Una de les teories és que els batuts de cachaça i fruita que preparaven els esclaus brasilers van donar lloc a la seva creació. Una altra diu que mariners i navegants de mitjan segle xix prenien una dosi de cachaça barrejada amb suc de llimona per tal de prevenir l’escorbut.

Redacció La Clau