Publicat el 27/01/2022

Cada dia és un miracle.

 

El miracle de despertar-se cada dia sentint-se viu és un dels plaers més grans que la vida ens regala diàriament. Si estem distrets i no ens n’adonem, perdem una oportunitat fantàstica de fer que el nostre dia flueixi amb serenor, flexibilitat i creativitat.

 

Si a tot plegat hi afegim la nostra essència, que és l’amor –amor com a imatge del que som, amor com a imatge del creador, amor que desitja fondre’s amb l’amor dels qui ens envolten–, la vida, per moltes dificultats que tinguem, serà sempre el regal més meravellós.

No importa res del que passa al nostre voltant, ni la brama de polítics corruptes, de periodistes mentiders i de capitalistes sense entranyes; l’únic que importa és una necessitat interior, la nostra capacitat d’estimar i el nostre cabal de pau que rau des de sempre i per sempre en un racó del nostre infant interior. Ell hi és sempre, disposat que el traiem a passejar; si no ho fem, ofeguem el millor de nosaltres.

Qui no es commou davant d’una sortida del sol espaterrant o davant d’una posta vermella com les que ens regala l’hivern? Qui no es commou davant d’una flor bellíssima que esclata un matí al nostre jardí? Qui no es commou davant de la mirada transparent d’un infant que amb els ulls acabats d’estrenar ens mostra el millor de nosaltres mateixos, allò que, en el moment que ens despistem, perdem?

Es tracta, doncs, de SER a cada instant per no perdre cap dels regals que moment a moment la vida ens ofereix. Es tracta, doncs, de viure plenament el present. Es tracta de no deixar-nos encadenar per un passat que ja ha passat. Es tracta, doncs, de no deixar-nos atemorir per un futur que encara ha d’arribar i que no existeix.

El món que hem creat fa tot el possible per distreure’ns de la nostra comesa veritable, per això nosaltres hem d’estar molt amatents perquè les boires artificials no ens impedeixin veure la veritat que banya la nostra mirada. Tot el que ens envolta és meravella si la nostra mirada és pura, innocent i neta.

Tot allò que ens distreu i ens fa mal, tot el que hi pot haver de dolent en aquest món, és la conseqüència directa de les nostres incerteses, de les nostres manques de previsió, de la nostra manca d’expertesa i del nostre nivell de consciència limitat.

Alliberem-nos doncs de l’home antic, aquell que és una cuirassa de la nostra essència veritable, i deixem sortir totes les nostres qualitats, que són regal des del nostre naixement. Només així serem capaços, entre tots, de construir un món millor. Un món que no tingui res a veure amb el món que ara contemplem. Un món que sigui només el reflex de la intenció del creador. Necessitem fer un reset total en el funcionament del món per tornar-lo a posar a la via original i abandonar aquesta via morta en la qual estem cada vegada més embrutits. I com sempre, depèn de nosaltres fer-ho. No ens ho rumiem més i posem-hi primeres pedres.

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrit publicats amb anterioritat al web: reginaferrando.cat
e-mail: regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari