Bon dia, tristesa | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 22/04/2020

Autora: Françoise Sagan / Traducció: Josep Maria Pinto / Col·lecció: Petits Plaers / Viena Edicions

La jove Cécile passa les vacances d’estiu en companyia del seu pare, un vidu atractiu i seductor, amant de les relacions ocasionals, en una mansió a la costa mediterrània. En comptes d’estudiar per als exàmens de setembre, la noia deixa l’escola i es passa els dies a la platja prenent el sol, i de nit no es perd mai cap festa. Tots dos viuen en una harmonia feliç i despreocupada fins que apareix l’Anne, que va ser molt amiga de la mare de la Cécile, amb la intenció de posar una mica d’ordre en aquest deliciós caos hedonista. En descobrir les seves pretensions, la Cécile no dubtarà a posar en marxa tots els mecanismes d’un joc cruel del qual ningú no sortirà indemne.
La novel·la resulta força breu i molt àgil. És de tipus intimista, amb un estil molt acurat i detallista. La veritat és que no passen grans coses: aquesta és una de les qualitats. Precisament, l’atenció recau en els sentiments de la protagonista, ja que la mateixa naturalesa humana és més important que la trama.

Françoise Quahré és el vertader nom de Françoise Sagan (1935 – 2004).
El 1954 va irrompre en l’escena literària amb aquesta novel·la que havia escrit quan tenia disset anys. L’èxit de la novel·la i l’escàndol que va generar la van fer cèlebre i milionària. A banda de Bon dia, tristesa, aquesta enfant terrible de les lletres franceses va escriure més de trenta novel·les, així com diverses peces teatrals i una biografia de Sarah Bernhardt. Per a molts lectors, Bon dia, tristesa va ser l’obra que liquidava la postguerra i que donava visibilitat a una generació que tenia unes aspiracions molt diferents de les dels seus pares.

Deixa un comentari