Beneficis de la psicologia infantil

La psicologia infantil és la branca de la psicologia centrada en la cerca del benestar dels nens i les nenes en els aspectes cognitiu, emocional i del comportament.

De fet, la psicologia enfocada a aquesta etapa no dista molt de la psicologia per a persones adultes quant a objectius, però sí pel que fa a metodologia, ja que la nostra eina principal de treball serà el joc enlloc de la paraula. Per aquesta raó, no és gens estrany que la majoria de menors que assisteixen a centres de psicologia expliquin que es passen l’estona jugant o dibuixant.
No us deixeu enganyar! Gràcies a aquests jocs, els nens i les nenes desenvolupen les habilitats necessàries per relacionar-se, gestionar les seves emocions i afrontar els conflictes del seu dia a dia d’una manera saludable.

Tot i així, igual que passa en l’etapa adulta, moltes persones consideren que no és necessari que un nen o una nena iniciï un procés terapèutic si no hi ha un diagnòstic psicopatològic previ. Això és un greu error!

Durant la infància, les estructures neuropsicològiques maduren a gran velocitat. Això significa que tenim més plasticitat cerebral i, per tant, aprenem amb més facilitat.

Si no rebem les eines necessàries per gestionar les nostres emocions, construir-nos com a persones, establir relacions sanes i tenir l’habilitat de resoldre els conflictes durant la infància, establim patrons poc funcionals al llarg del nostre desenvolupament i cada cop ens costarà més modificar-los. Val més prevenir que curar!

I com podem saber si el nostre nen o la nostra nena es pot beneficiar de la psicologia infantil?
La clau està a fixar-nos en els petits detalls que puguin demostrar que estan presentant dificultats per afrontar algunes situacions quotidianes. Hauríem de dedicar especial atenció a les àrees següents:

Gestió d’algunes emocions: rebequeries freqüents o d’elevada intensitat, baixa tolerància a la frustració, pors intenses, alegria descontrolada…

Canvis en la gana, la son o el control d’esfínters.

Canvis de conducta: aparició de conductes poc funcionals com la cerca contínua de les seves persones de referència, agressivitat, desobediència, moviments repetitius o estereotipats…

Interacció social: timidesa extrema, falta d’iniciativa social, dificultat per interaccionar amb els companys, situacions d’assetjament escolar…

Davallada en el rendiment acadèmic.

Observes alguna cosa que et preocupi? Si és així, no dubtis a contactar amb un professional per buscar assessorament.

L’Equip de Somni Psicologia