Basenji, els gossos que no borden

Per estrany que sembli, hi ha una raça canina que té com a tret distintiu la seva incapacitat per bordar. Es tracta dels gossos basenji, i la clau d’aquest curiós fenomen es troba en la forma de la seva laringe i en l’estructura de les seves cordes vocals, que són més estretes i planes. Aquestes característiques fan que, en comptes d’un lladruc, emetin un so vague i imprecís, una mena d’udols ofegats que a alguns els recorda el cant tirolès.

Es considera els basenjis una de les races canines més antigues que existeixen, ja que tenen una gran similitud amb els gossos que apareixen als jeroglífics egipcis de fa més de 5.000 anys. Els seus orígens són a l’Àfrica Central, en concret a la República Democràtica del Congo, i es creu que van arribar a Anglaterra a finals del segle XIX, des d’on van estendre’s a la resta d’Europa i, més endavant, als Estats Units.

Una altra de les peculiaritats dels gossos basenji és la seva semblança amb els gats: els agrada estar nets i es renten llepant-se les potes, són força independents i no els agraden gaire les carícies (tot i que poden ser afectuosos quan volen).

Redacció La Clau