Publicat el 29/06/2006

Un grup de persones constitueixen un banc en el qual en lloc de diners, els comptes corrents funcionen amb hores. Posaré un exemple: una dona gran accepta fer de cangur i amb les hores cobrades paga una altra persona perquè li arregli algunes avaries del seu habitatge. El banc de temps de caràcter intergeneracional comença amb l’acord de diverses persones implicades que es comprometen a oferir una sèrie de serveis quan li siguin requerits. La gestió del banc es realitza mitjançant un programa informàtic que controla els moviments d’hores en cada compte corrent i facilita el contacte entre les persones implicades en cada operació. El projecte, d’origen italià, cada vegada compta amb més experiències positives en moltes contrades i d’entre elles a Catalunya.
La justificació d’aquest banc de temps té molt a veure amb la teoria de l’evolució descoberta per Darwin, la qual va originar dos plantejaments diferents sobre el seu funcionament. Un d’ells, partidari de l’agressivitat, defensa la llei de la selva, la llei del més fort. L’altre, de caire més pacífic, ho fa per l’ajuda mútua, la cooperació i la solidaritat. Estudis realitzats sobre aquests dos comportaments donen més importància i rellevància a l’ajuda mútua, encara que la societat actual, per justificar les seves barbaritats, ho faci per la llei del més fort.

És evident que una cultura sènior forçosament s’ha de decantar per l’ajuda mútua.

Deixa un comentari