Avorreix-te | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 10/09/2020

Vivim en una societat del rendiment, de produir i no parar. No cal anar gaire lluny per prendre consciència que el nostre entorn ens convida a fer més i més.
Hem associat l’avorriment a «perdre el temps», fins al punt que «si no fem res no som ningú», i aquestes creences ens poden fer sentir improductius.

El gran problema és que en aquesta voràgine d’activitats infinites ens hem oblidat de connectar amb la persona més important, que som nosaltres mateixos. Hem desaprès a desconnectar de nosaltres, a desintoxicar-nos del que pensem i fem —podem arribar a absorbir més de 70.000 mil pensaments negatius al dia que van directament al nostre inconscient—, a estar en el nostre propi món per després poder habitar millor el món que compartim.

En aquest sentit, les xarxes socials s’han convertit en un substitutiu de «no fer res» i «d’omplir els buits» que puguem experimentar. Hem pres l’hàbit de consultar constantment el telèfon (encara que no ens truquin), de mirar el correu electrònic (encara que no ens hagin escrit)… Ho fem «per si de cas», pengem fotos de tots els llocs als quals anem i compartim tot el que fem a les xarxes (i estem pendent dels comentaris, dels likes, dels seguidors que aconseguim, etc.).

Qualsevol cosa menys estar amb la sensació de no fer res.
Per a què serveix l’avorriment? ¡Uf, ens serveix per a molt!

  • Per relaxar els nostres cervells sobreexcitats per la hiperproductivitat.
  • Per canviar les creences limitants que si no fem res no som ningú, que serem improductius.
  • Ens rebaixa l’estrès i l’esgotament mental.
  • Ens predisposa a la creativitat i al descobriment del nostre potencial intern.

Imaginem que la nostra ment és com un oceà i que a vegades les aigües es poden tornar agitades, turbulentes i poc clares. Si intentem lluitar-hi en contra i ens entestem a continuar navegant-hi, haurem de desplegar tot un seguit de mecanismes per intentar contrarestar un ampli ventall d’estratègies que existeixen per mantenir un costós equilibri intern i no perdre el control, i tot plegat ens farà estar en un estat d’alerta constant, sentint que «no podem parar».

Però tenim una alternativa, molt més eficient, potent i resilient: imagineu que tenim la possibilitat de poder seure en una platja o a una illa i únicament ens centrem a contemplar aquest oceà, la seva bellesa, les formes i textures que va prenent, a respirar profundament mirant aquest espectacle però sense ser-hi a dins.

A poc a poc podrem anar percebent com el que hi ha en el fons d’aquest oceà (que és metafòricament la nostra ment) es va calmant i ens podem acostar a tocar-lo i veure’n fins i tot les transparències.

Aprendrem a desxifrar-lo. Aprendre. Als nostres oceans interiors els passa el mateix: per poder calmar les seves aigües, per tal que recuperin la seva transparència, hem de deixar de lluitar-hi en contra, hem de poder mirar-los des d’una altra òptica i tornar a submergir-nos-hi alliberats de tensions i renovats, plens de noves idees.
En aquesta societat de consum, això pot semblar complicat d’entrada perquè ens sol aparèixer « l’enemic» que acostumem a defugir, que és l’avorriment. Però ara ja hem vist que pot arribar a ser el nostre millor aliat.
L’avorriment és un ART, i com a tal cal entrenar-lo només amb l’objectiu d’aconseguir ESTAR, ESTAR PRESENTS, SENSE MÉS. I quan ho aconseguim es produeix la màxima connexió amb nosaltres mateixos, on la nostra ment buscarà els seus propis recursos i estímuls interns.

 

Anna Sibel
Psicòloga clínica especialista en la salut i el benestar emocional.
amb2@copc.cat @amb2bcn

Deixa un comentari