Apunts de psicoanàlisi: les pulsions | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 10/09/2020

Els animals tenen instints, i els éssers humans pulsions. Aquesta diferència tan remarcada per la psicoanàlisi té la seva raó de ser, ja que les persones tenim una diferència fonamental amb els animals malgrat ser animals també, és clar. El llenguatge, la cultura, la capacitat de construir realitats a través del símbol és el que ens diferencia dels animals: l’abstracció. Així, aquesta capacitat abstractiva també ens fa viure el que és més primari de manera diferent. Les pulsions serien un conglomerat format per allò instintiu i pel llenguatge, la cultura.

Les pulsions abasten tot allò que fem amb el nostre cos i com ho embolcallem. Els plaers de la vida i també els dolors són part d’aquestes pulsions. En la psicoanàlisi, d’allò pulsional que fa mal, en diem gaudi, una manera de gaudir que va definir Jacques Lacan*.

L’art de la cuina ens pot servir per entendre què són les pulsions. A la necessitat bàsica de menjar, l’instint d’alimentació, els éssers humans adjuntem la bellesa de l’elaboració. Així, a partir dels aliments bàsics, crus, podem cuinar plats que s’acosten a obres d’art sensorials. Elevem allò més bàsic i necessari, com el menjar, a quelcom de plaent, i ho inscrivim dins la cultura.

D’aquí ve la riquíssima varietat gastronòmica de cada part del món, de la meravellosa capacitat de l’ésser humà de transformar el que és bàsic en quelcom de bell i gustós.
Per això no podem equiparar-nos als animals. Podem dir, sense por a equivocar-nos, que som animals i alhora no ho som.

És cert, d’altra banda, que aquesta capacitat constructiva també ens permet arribar a l’altre extrem, a fer de la necessitat una construcció horrible; en aquest cas podríem parlar de les agressions sexuals. La psicoanàlisi va descobrir i explicar aquesta doble vessant de la qual formem part tots els éssers humans: una de constructiva, eros, i una de destructiva, tanathos.

Per això els psicoanalistes no forcem la realitat fixant-nos tan sols en allò positiu: som conscients que l’ésser humà és complex i té la capacitat, amb les pulsions, d’expressar la bellesa i també l’horror; és capaç de construir i també de destruir.

*Jacques Lacan va ser un pensador francès del segle XX que va fer créixer la psicoanàlisi.

 

Jordi Alcàsser,
psicòleg clínic i psicoanalista

Deixa un comentari