Apunts de psicoanàlisi: La funció paterna

Els éssers humans som els éssers vius que naixem més desprotegits de tot el regne animal. Ho fem amb una dependència total dels pares, que ens ho han d’ensenyar tot. Podem dir que naixem amb algunes pulsions preparades com són les més bàsiques: menjar i dormir. Passem molts mesos creixent i rebent atencions. Hi ha, podem dir, atencions més maternes que tenen a veure amb el cos, amb cuidar-lo, i d’altres més paternes que tenen a veure amb entrar al món de la cultura i el llenguatge. Tant l’una com l’altra no són funcions exclusives dels pares i mares biològics, ja que les poden realitzar altres persones, independentment del sexe, i fins i tot institucions. Els avis, germans, l’escola, cangurs, veïns… serveixen a l’hora d’integrar una vida a la societat.

Avui em centraré en aquesta funció paterna que és fonamental. Aquesta funció inscriu la llei en l’infant. Si bé és cert que les persones no som educables al cent per cent, necessitem límits. Límits amb els altres i amb nosaltres mateixos. Per inscriure això en la vida d’una persona tenim una eina que és la paraula. Amb les paraules ensenyem els infants què és la vida. Els ensenyem com s’han de comportar amb els altres, però també com s’han de comportar amb si mateixos. És molt conegut a les escoles bressol el concepte del control d’esfínters, que són les portes que separen l’interior del cos de l’exterior. Amb les paraules els ensenyarem a organitzar aquesta relació tan important amb ells mateixos i el món.

Freud va parlar de tres pulsions que ens acompanyen tota la vida: l’oral, l’anal i la fàl·lica. L’oral té a veure amb el menjar, l’anal amb defecar, i la fàl·lica amb la sexualitat. Lacan incorporà dues pulsions més, l’escòpica i la vocativa, que tenen a veure amb el gaudi en el fet de mirar i parlar.

És destacable que la funció paterna és molt variable. Imaginem com s’inscrivia aquesta llei en els nens de la època de Freud, molt més reprimida, i com es fa en l’actual, molt desinhibida. Comparem també com s’educa a la Xina i com s’educa a Catalunya. Tot és en relació a les pulsions, les zones erògenes del cos.

La funció paterna serveix per donar sentit a la vida, i hi ha vegades que això s’ha fet precàriament o no s’ha fet. Moltes addiccions, comportaments estranys o violències tenen a veure amb això. Aquesta funció fa de límit i permet que ens puguem relacionar amb els altres. No és res de l’altre món, és la tragèdia i la salvació alhora de ser éssers parladors, que per un costat ens dona un lloc al món, i per l’altre ens limita i ens fa dependents d’aquest lloc.

També és una de les formes del que anomenem amor?

Jordi Alcàsser · Psicoanalista
https://apuntsdepsicoanalisi.blogspot.com/