Apunts de psicoanàlisi: el gaudi | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 22/10/2020

El concepte de gaudi jo l’he estudiat en castellà, on es tradueix com a goce. Em fa la impressió que en castellà sona més brusc, i potser s’acosta més al significat del terme. Els catalans som més fins, fins i tot en això. El gaudi, entès a la manera de la psicoanàlisi lacaniana*, seria quelcom relatiu a les pulsions, i les pulsions són la manera que tenim de relacionar-nos amb el cos. Les pulsions són en relació a les zones erògenes, com la boca o els genitals.

El gaudi és el súmmum de les pulsions, la libido que es satisfà sempre. També el gaudi és el que ens aparta del desig, ja que tendeix a fer de la vida cos i satisfacció. Però el gaudi no pot ser sol amb l’organisme. El gaudi sempre va lligat a una subjectivitat, algú que gaudeix a la seva manera.

Sigmund Freud, el pare de la psicoanàlisi, va descobrir que les persones no només busquem el plaer que va en relació als altres, també accedim a allò que Lacan definí com a gaudi i que Freud explicà a través de la seva obra Més enllà del principi del plaer.

El gaudi té a veure amb la repetició, ja que repetim allò que ens fa gaudir. No és gens estrany que un presentador del Telenotícies no es cansi de parlar (la qual cosa sorprèn!), perquè en l’acte de parlar gaudeix; per això n’hi ha que de parlar en diuen xerrar, destacant la seva dimensió de gaudi oral, el bla, bla, bla… Als pintors de parets, que dia rere dia pinten de colors, també els aniria molt bé que fer-ho els suposi alguna satisfacció, més enllà del sou. Potser accedeixen al gaudi escòpic, un gaudi que té a veure amb la mirada.

Però s’ha de saber parar, hem de limitar-nos en el gaudi. Si un presentador excedís el temps que té per fer el Telenotícies ens resultaria excessiu i llavors no l’escoltaríem, estaria entrant en el més enllà del principi del plaer i ens molestaria a l’oïda.

El gaudi també s’expressa pels orificis del cos i té quelcom d’impúdic, per això sempre és més satisfactori gaudir en companyia. Gaudir de qualsevol de les seves modalitats en companyia fa posar un límit pel que fa a qui ens acompanya i ens fa sentir més vius. Qui gaudeix exclusivament en solitari pot arribar a ser un addicte.

Per això aquell perill que senten els pares i mares amb l’ús de les noves tecnologies per part dels infants i adolescents. Aquelles pantalletes que atrapen els ulls dels inexperts i es deixen capturar hores i hores si no se’ls posa fre. Es tracta de buscar l’equilibri entre una cosa i l’altra, sense ser gaire severs ni gaire laxes. Sens dubte el gaudi és paradoxal!

*La psicoanàlisi lacaniana és la que va desenvolupar Jacques Lacan, un gran teòric del segle XX.

 

Jordi Alcàsser i Micaló
Psicoanalista
https://apuntsdepsicoanalisi.blogspot.com/

Deixa un comentari