Publicat el 24/02/2010

Antoni Esteban té 54 anys, una empresa d’informàtica des de fa 25 anys i ha estudiat dret, enginyeria tècnica, màrqueting i direcció de personal. Molt actiu en el món veïnal, és el portaveu de la plataforma NO N-II de Vilassar de Mar, secretari de la Coordinadora NO N-II del Maresme, president de l’Associació de Veïns de La Xinesca i des del passat 22 de desembre, coordinador de la consulta sobre la Independència a Vilassar de Mar, en un moment en què els referèndums sobiranistes iniciats a Arenys de Munt vénen estenent-se per tota la comarca i arreu de Catalunya.

Quanta gent integra la plataforma Vilassar de Mar decideix. Al capdavant, a part de vostè, quines són les persones responsables?
Actualment treballant directament en les diferents comissions superem la cinquantena. Si comptem voluntaris i adhesions, més de 500. Els responsables de cada àrea són: el president, Francesc Herrándiz; el portaveu, Alexis Serrano; logística, Joan Pera; voluntaris, Pep Rovira; finances, Eugeni-Lluís Batalla; premsa, Vicenç Valls i informàtica, jo mateix.

Quan va fer-se i com va anar la presentació pública de la plataforma?
La presentació es va celebrar el dissabte dia 19 de desembre a la Sala Galbany de Vilassar de Mar, davant d’una setantena de persones, associacions i representants polítics del nostre poble. Josep Manuel Ximenis, Jaume Rosell i el periodista Víctor Alexandre van parlar en nom de la Coordinadora Nacional, en un acte moderat per Alexis Serrano.

El referèndum a Vilassar de Mar és aquest diumenge 28, quin tipus d’activitats s’han desenvolupat?
Durant aquest dos mesos s’han realitzat diferents activitats a tot el poble per aconseguir el màxim de participació. Hi ha hagut diverses línies d’actuació. Una, dedicada a què la gent pugui conèixer exactament el que significaria la independència, amb conferències, col•loquis històrics i econòmics, debats a ràdio i televisió, etc. Una segona línia lúdica i cultural, per a la gent jove, amb propostes de tipus esportiu, festiu, concerts, en actes tradicionals com el Carnestoltes, els Tres Tombs… I encara una tercera, que és la informativa, mitjançant taules al carrer amb díptics explicatius i amb voluntaris que expliquin, un a un, el que és, el que significa i el que podria ser Catalunya si fos independent; a més, tenim el suport de les noves tecnologies a Internet amb un bloc: (vilassardemardecideix.blogspot.com) i un grup al Facebook.

Pensa que les consultes serviran per a alguna cosa o tot quedarà en foc d’encenalls?
Qualsevol crida a la participació popular és important i sempre se n’ha de fer cas. He après al llarg del temps que, a vegades, la societat civil ha de prendre el protagonisme als polítics i encapçalar la lluita i els canvis, perquè ells sovint no recorden el perquè han estat escollits. És el nostre deure com a persones i en aquest cas més, és el nostre deure si volem recuperar el nostre destí, el nostre país, Catalunya.

No dóna una certa mala imatge la divisió dels promotors de les consultes que hi va haver després del referèndum del 13 de desembre?
Bé, en el 14D tothom volgué monopolitzar l’èxit de la Consulta. Van ser diferents maneres de veure-ho, una des de la Coordinadora Nacional i l’altra des de la Coordinadora d’Osona, però totes dues van significar la mobilització de 200.000 catalans, més d’un 27% del cens, sense mitjans, sense ajudes de l’administració, amb més de 10.000 voluntaris, centenars de taules… quin poble en tot el món pot dir això? El més important no són els personatges, són les persones i amb això, hem guanyat tots.

La baixa participació de votants d’aquesta darrera Consulta, com s’ha de valorar?
No crec que es pugui parlar de baixa participació, només hem d’anar a les darreres eleccions autonòmiques i veure que l’actual president de la Generalitat, José Montilla, ens governa amb un 15,21% de vots del cens, i ningú li ha retret la legitimitat. Hem de ser honestos en parlar de participació i de xifres, en un referèndum en condicions normals (publicitat als diaris, televisió, ràdio, mitjans institucionals, ajudes públiques, etc.), amb els mateixos números, la participació hauria superat el 60% i per extrapolació dels vots el Sí hauria estat totalment majoritari.

Hi ha gent partidària del No integrada dins Vilassar de Mar decideix? Tindran un protagonisme actiu?
La nostra plataforma fa campanya per la Consulta, és el principi bàsic, és el famós dret a decidir que és el nostre cavall de batalla i al qual tenim dret totes les persones. Ens agradaria que hi hagués gent partidària del No. Sabem que els tenim a prop, tenim partits que així ho han manifestat, però suposem que la por al resultat aclaparador del dia 13D els ha fet lluitar amb les armes de la il•legitimitat i del que no serveix per a res… mai no s’han enfrontat obertament en un debat públic. Precisament, per aquest motiu es van preparar actes en què la gent pugués saber el que significaria la independència, els impostos, les pensions, la Seguretat Social, l’atur…

La societat civil té la clau dels canvis socials?
Sens dubte, les “revolucions” o “canvis socials” estan en mans de la gent, de la societat, de nosaltres. Com he dit abans, els polítics, els nostres representants, a vegades, s’obliden del perquè han estat escollits, o de quin “territori” representen; és aleshores quan la societat cansada i farta de l’oblit s’organitza i surt al carrer. D’ells, dels polítics, depèn que sigui un “canvi social” o una “revolució”.

Vostè participa en moltes plataformes cíviques. En l’àmbit local serveixen per aconseguir canvis?
Sí, categòricament, més tard o més d’hora el que es denuncia des de les plataformes cíviques és simplement el resultat d’una comunió de necessitats ciutadanes i que les administracions han passat per alt, i és el nostre deure, i el nostre dret denunciar-ho. Jo, des d’aquí, animo tothom a què davant de qualsevol injustícia social pública s’organitzi i lluiti pels seus drets. Aquesta és la nostra força.

El fet que a la Consulta sobiranista puguin votar persones de més de 16 anys i els nouvinguts, és també una reivindicació que s’ha d’ampliar la capacitat de vot de la nostra societat?
Som catalans tots els que vivim i treballem a Catalunya, no solament els que hi hem nascut, tots fem gran el nostre país, ningú no pot estar exclòs en la construcció del nostre futur.

Deixa un comentari