Anòsmia: la vida sense olfacte

Hi ha persones que neixen sense olfacte, el que es coneix com a anòsmia; d’altres tenen pèrdues puntuals, i n’hi ha que no perceben determinades olors.

La anòsmia (pèrdua total de l’olfacte) o la hipoòsmia (pèrdua parcial) suposen un motiu de consulta mèdica. Encara que en l’espècie humana l’olfacte no està molt desenvolupat —el gos té una capacitat olfactiva 20.000 vegades superior—, el sentit de l’olfacte aporta una valuosa informació de l’entorn en què vivim, tant per gaudir de les aromes del menjar, la beguda i els perfums, com per prevenir possibles riscos en permetre detectar una fuita de gas, el fum d’un incendi o, en el cas de la higiene, olors corporals.

Moltes persones perden part del sentit de l’olfacte o del gust a mesura que envelleixen, però la manca del sentit de l’olfacte és provocada generalment per una lesió o un problema de salut.

L’anòsmia pot ser causada per: refredats o sinusitis, desviació de l’envà nasal, infeccions per virus, pòlips nasals, al·lèrgies estacionals, tabaquisme, l’exposició a fàrmacs, radioteràpia i toxines, o lesions cerebrals com ara accidents cerebrovasculars, alzheimer…

L’anòsmia pot ser:

Passatgera: és la que es dona en la majoria de casos. Està causada pel refredat comú, després d’haver patit alguna malaltia viral o també degut a les al·lèrgies.

Temporal: es produeix per la infecció d’un virus o de bacteris sobre el nervi olfactiu, o també per les lesions en l’envà nasal, per exemple els tumors. A més també pot ser l’inici de patologies comunes de les fosses nassals com la sinusitis o la rinitis.

Permanent: aquest cas es dona quan una anòsmia temporal es complica i acaba danyant definitivament el nervi olfactiu. Aquesta anòsmia ja no remetrà mai.

El sentit de l’olfacte no és necessari per a la supervivència de l’ésser humà, però millora la qualitat de vida. Aquesta malaltia és poc coneguda però pot comportar greus conseqüències físiques, psicològiques i nutricionistes a les persones que la pateixen. Malgrat que no és molt coneguda, afecta un 2 % de la població, és a dir, igual que la ceguera o la sordesa. Cal assenyalar en aquest sentit que també disminueix la capacitat per percebre els sabors, de manera que la seva deficiència es relaciona amb pèrdua del sentit del gust.

Redacció La Clau