Publicat el 11/12/2013
Acaba de publicar el llibre Les veus del crim (Editorial Alrevés), que recull les seves entrevistes a 12 dels principals autors de la novel·la negra catalana actual. Llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, és professora de literatura del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Divulgadora i investigadora al voltant del gènere negre, és autora d’estudis d’investigació que se centren en la novel·la negra catalana actual i les seves ressenyes i articles apareixen també periòdicament en diversos mitjans digitals. Edita tres blogs, que abracen els àmbits del cinema i la literatura. Entre aquests, A l’ombra del crim, especialitzat en el gènere, ha esdevingut un espai de referència per a tots els amants de la narrativa criminal. El seu relat La llàgrima va rebre fa uns dies el premi Arts i Lletres de Narrativa a la Memòria de Valerià Pujol, convocat a Premià de Dalt.

Com va néixer la idea d’escriure Les veus del crim?
La idea inicial era fer entrevistes per al meu blog A l’ombra del crim, però vaig veure que, per motius obvis, en un blog no es podien publicar les entrevistes exhaustives que m’interessaven. Jo tenia ganes d’aprofundir seriosament en la figura dels autors. En altres països els reculls d’entrevistes són habituals i aquí ens manca molta bibliografia sobre el tema. Pràcticament no en tenim. Tot comentant-ho amb en Sebastià Bennasar, ell em va animar a fer un llibre. I mira, dit i fet.


Què hi trobarà el lector?
Hi trobarà 12 converses (més que entrevistes) amb 12 dels autors actuals de novel·la negra en català. A mig camí entre l’assaig i la divulgació, els autors parlen de moltes coses. Del seu procés creatiu, del seu concepte de literatura i de gènere, de la seva posició davant la llengua… Però també es deixen anar i expliquen anècdotes i històries divertides i personals. És un llibre per a tots els públics, que aporta bibliografia per als estudiosos i que, alhora, resulta molt distret de llegir.


Quins criteris va fer servir per seleccionar els autors amb els quals parla?
Vaig triar 12 autors en actiu que abracessin el màxim de territori de parla catalana. Des d’Andorra a Mallorca, n’hi ha de tot el domini. Només falten els valencians, però el llibre ja no podia allargar-se més. Són 12 dels autors amb una obra més extensa, més coneguda, amb un recorregut més ampli. Alguns, com Andreu Martín, Jordi de Manuel o Teresa Solana ja fa força temps que conreen el gènere. D’altres tenen un futur molt prometedor.


En quina situació es troba actualment la literatura “negra” en català?
En un bon moment de producció. Tenim força autors, diferents i interessants. Ara falta normalitzar tota la resta. És a dir, el món acadèmic, que s’ha de convèncer que la literatura de gènere també és digna d’entrar a les universitats i de ser estudiada amb rigor. Les editorials, que haurien d’apostar per publicar més novel·la negra en català. Les llibreries, que l’haurien de potenciar i fer-la visible. I, per descomptat, els mitjans de comunicació. Cal motivar el lector. El lector català llegeix molt en castellà. Està acostumat, per exemple, a les traduccions d’obres estrangeres en castellà. És una rèmora de temps passats. El país ha de perdre antics complexos i llegir en la llengua pròpia, siguin traduccions o autors originals. Aquesta és una fita a aconseguir.


Hi ha una certa revitalització del gènere, però, a la qual han contribuït les sèries televisives?
No sé si les sèries contribueixen a augmentar la lectura, però hi ha una cosa evident. Actualment, la narrativa negra, policíaca, el thriller, etc. són indestriables de les sèries de televisió i del cinema. Ambdós mitjans es retroalimenten. De fet, moltes novel·les posseeixen un to cinematogràfic molt marcat.


Els “booms”, com el de la literatura sueca, són creïbles?
Creïbles? No sé ben bé què vols dir. Existir, existeixen. Només cal veure la quantitat d’exemplars que venen els nòrdics en general i els suecs en particular. Dins d’aquesta narrativa, hi ha autors boníssims (Mankell, Sjöwall i Wahlöö, Nesbo, Indridason) i d’altres que no, però que per desgràcia també venen molt (només cal pensar en Camilla Läckberg, per exemple).


Tenim editorials, en català i en castellà, que apostin pel gènere?
En castellà, evidentment, la situació no és la mateixa. El castellà és una llengua normalitzada, amb un mercat molt extens, que inclou els països americans. No dic que no tinguin problemes, perquè aquí encara ens falta una tradició tan absolutament consolidada com a França o als Estats Units. Però és molt diferent de la precària situació de la narrativa negra en català. Per sort, de mica en mica hi ha editorials que estan fent una tasca fantàstica. L’Editorial Alrevés i la seva col·lecció Crims.cat (que dirigeix Àlex Martín Escribà i ja porta nou títols), La Negra de La Magrana, que també va publicant, i ara ha sorgit Llibres del Delicte, que també vol posar el seu gra de sorra. Hi ha moviment, però s’ha de recórrer encara un llarg camí.


I pel que fa a la divulgació –la Setmana de la novel·la negra de Barcelona, Tiana Negra…– donen bons resultats?
Sí, indubtablement. Tota iniciativa, tota activitat és útil. Si els mitjans de comunicació se’n fan ressò, els festivals, trobades, conferències, etc. ajuden a fer visible el gènere. Tot suma i aquests esdeveniments resulten cabdals i molt enriquidors.


La llengua és, tot i aquest món global, una barrera per als autors catalans?
Per descomptat. Però la culpa és bàsicament nostra, en el sentit que si els possibles lectors fem l’esforç de llegir en català, cada cop es vendran més llibres i la barrera serà menor. Encara arrosseguem un complex d’inferioritat molt evident. Encara ens pensem que tot el que ve de fora és millor. Es tracta d’unir esforços, com et deia abans. Autors, editors, estudiosos, llibreters, periodistes, mitjans, lectors. És a les nostres mans, però ens ho hem de creure. Tenim obres bones, mediocres i dolentes. Però exactament igual que els espanyols, els suecs o els americans. A tot arreu hi ha de tot.
 
Què pensa que caldria per impulsar el gènere? Com arribar a més lectors?
Em sembla que en la resta de preguntes ja hi anava implícita la resposta a aquesta. Lluitar tots a una i revalorar el nostre bagatge cultural. Creure en nosaltres mateixos i endavant.

Deixa un comentari