Anna Maluquer. Rapsoda. | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 13/11/2012
Anna Maluquer va néixer el 1963. Vinculada des del naixement a Cabrera de Mar, el 1996 va marxar a viure a Folgueroles, on va obrir-hi un restaurant. Allà va trobar-se amb Jacint Verdaguer i un ambient propici al desenvolupament de la seva feina com a poeta i rapsoda que ja no ha abandonat. Condueix rutes literàries arreu del territori català, ha realitzat recitals amb la JONC, el Cor de Cambra del Palau de la Música, amb Oriol Romaní, Marc Egea, Josep M. Cols, Àngel Pereira... Té diversos llibres publicats –entre ells La patètica poemàtica– i tres CD’s enregistrats, dos amb la Big Bang Valona i un sobre textos de Joan Vinyoli amb Marc Egea. Ha participat en festivals com Poesia i + a Caldes d’Estrac, Espais de Poesia a Alella, al Barribrossa i al Festival de poesia de Barcelona, entre d’altres d’internacionals

Defineix la seva feina com a ‘corresponsal poètica’…
La paraula rapsoda no m’agrada gaire i com que la feina que faig, sobretot en les rutes literàries i els recitals, és acostar la poesia al públic i normalment és poesia d’altres poetes, doncs em va semblar que el tema de corresponsal poètica definia molt bé aquesta tasca.
Quins poetes recita?
Verdaguer, però també Joan Vinyoli, Joan Maragall, Josep Palau i Fabre, Joan Brossa, J. V. Foix, Maria Mercè Marçal, Antònia Salvà, Mercè Rodoreda… em dedico als nostre poetes. També recito la meva poesia.
Hi ha una necessitat especial, en temps de realitats virtuals a la xarxa, de recuperar la lectura en públic?
Les noves tecnologies ajuden molt a la dispersió. Sabem una mica de tot però res en profunditat i no fem servir la memòria, el nostre disc dur. Una de les coses que sobta més al jovent quan els faig recitals és que em sàpiga els poemes de memòria. No s’han plantejat mai que es pugui memoritzar. D’altra banda, recitar en veu alta, facilita l’entrada a la poesia, podent-hi aprofundir després a través de la lectura. Crec també que la poesia no és una art perduda pel jovent. Els faig rutes i recitals que a vegades duren més de dues hores, i puc assegurar que majoritàriament escolten amb atenció.
Quines rutes literàries organitza?
Com he dit, la meva especialitat és Jacint Verdaguer, i condueixo rutes per Folgueroles, el seu poble natal, per Vallvidrera, on va morir, per la Gleva, on va ser confinat, i pel Canigó, la muntanya que el va captivar. També faig rutes sobre Josep Pla (‘A peu Pla’) a Palafrugell, J. V. Foix a Sarrià, Vinyoli a Santa Coloma de Farners, Palau i Fabre, Apel·les Mestres, Verdaguer i Maragall a Caldes d’Estrac…
A través d’aquestes rutes, el públic entra millor a l’obra dels autors?
Aquesta és la funció de les rutes. Parlar d’un autor i dir la seva obra des dels espais, el paisatge, que la va generar. Això fa que moltes vegades el comprenguis millor. Amb Verdaguer, que té grans defensors i grans detractors, m’he trobat que m’han dit que no l’havien pogut llegir mai i que després d’escoltar-me s’hi han reconciliat i han reprès la seva lectura. Quan això passa és quan creus que aquesta feina té un gran valor.
Autors com Verdaguer i Maragall, que vostè recita, mantenen vigència actual?
Verdaguer i Maragall són dos dels nostres clàssics, i com a clàssics la seva obra no queda mai enrere. Els neguits de la humanitat són els mateixos. Potser ens n’allunya una mica el llenguatge, molt més ric que el que fem servir. Però aquest és el gran poder de la poesia: enriquir el nostre llenguatge, fomentar la nostra llengua, i en aquest sentit cal no ser mandrosos. Verdaguer d’entrada potser costa, però té una cadència que un cop hi entres ja no t’abandona. Maragall ja escrivia d’una altra manera, més barcelonina, més planera.
I el projecte amb la Big Bang Valona, que ha donat com a resultat el CD Rau rau?
Amb la Big Bang Valona m’hi va posar en contacte Perejaume i és una manera de dir la poesia molt festiva. És un espectacle on es barreja la música pròpia de banda i improvisacions dirigides per en Marc Egea mentre jo vaig recitant. Dels nostres bolos i la nostra activitat, en va sorgir aquest disc, que es titula Rau rau perquè és un poema que vaig escriure pensant en la banda. Forma part d’un poemari meu inèdit: A mar!, on parlo del retrobament amb el mar després d’haver viscut 8 anys a la plana de Vic. Estem molt contents amb la gravació i amb la maquetació (feta per Perejaume). Ara l’anem presentant arreu. Estaria bé poder-ho fer a Mataró… des d’aquí aprofito per llançar una pedra…
Quines de les seves activitats se centren en el Maresme?
Precisament la Big Bang Valona està formada per gent del Maresme, bàsicament de Sant Pol. He fet recitals a diferents pobles, Cabrils, Cabrera, Calella, Pineda, Arenys de Mar, Argentona… també la ruta Caldes d’Estrac: perla de poetes és una ruta centrada en el pas de Verdaguer, Maragall i Apel·les Mestres per la població coneguda popularment com a Caldetes, i on partim de la Fundació Palau, explicant també la vida d’aquest poeta amic de Picasso i recitant també algun dels seus textos. A Alella, també he creat i condueixo la ruta Geografies i poemes, emmarcada dins el cicle Espais de Poesia.
Projectes de futur?
Pel que fa als recitals estic centrada en promoure el Rau rau amb la Big Bang Valona i també els altres recitals que faig sobre altres poetes, perquè a vegades prepares repertoris que només realitzes una vegada i la intenció és donar-los més sortida. Als programadors, a vegades els costa contractar espectacles poètics i amb la crisi encara més. O sigui que ara toca vendre’s més que mai. Estic treballant en una narració i en un llibre que editarem juntament amb Laura Finestres, pintora de Cabrera de Mar, sobre flors imaginàries. També vull acabar un parell de poemaris més que tinc en dansa. Vull centrar-me en la meva obra, que ja comença a ser hora.

Deixa un comentari