Publicat el 08/02/2011

Andreu Francisco és alcalde d’Alella des de 2003, vicepresident del Consell Comarcal del Maresme i de Localret, consorci municipalista per a la Societat de la Informació i president del Consorci DO Alella. També, des de 2007 és president d’ERC a la comarca. És llicenciat en administració i direcció d’empreses per la UB, postgrau en comerç i finances internacionals i màster en direcció fiscal i financera de l’empresa. Parlem amb ell sobre present i futur del seu municipi, un dels referents del Baix Maresme que s’identifica sota el lema “Alella, talent i vinyes”.

En la recta final del seu segon mandat, quin balanç fa d’aquesta legislatura?
Crec que podem fer un balanç positiu. Els projectes que vam començar a treballar a l’anterior mandat han esdevingut realitats en la majoria dels casos i, en altres, estan ben encarrilats. El Complex Esportiu Municipal, els habitatges socials de Cal Doctor, la nova Escola de la Serreta, l’ampliació de l’Escola Fabra, les millores dels accessos a la BP-5002, la caserna de la Policia Local, el passeig de la Riera, l’Oficina de Turisme… són ja realitats que han començat a transformar el nostre poble.

I els projectes de futur per al seu municipi, quins són?
Tenim molts projectes sobre la taula, entre d’altres, l’extensió de la fibra òptica, el nou equipament cívic i cultural del Casal, la construcció d’un aparcament al centre del poble, els habitatges dotacionals i la futura biblioteca de la fàbrica de pintures, la transformació de la riera o la dinamització de l’enoturisme. Són algunes de les actuacions que hem començat a treballar i que hauran de prendre forma els propers anys.

La coalició ERC-La Garnatxa governa amb el PSC. Quins són els avantatges i inconvenients d’un govern tan plural?
El nostre govern agrupa tres formacions progressistes i d’esquerres, dues d’àmbit nacional i una de local. Ara ja fa sis anys que treballem plegats, amb un projecte de poble majoritàriament compartit, sumant capacitats i aportacions. Creiem que l’experiència ha estat enriquidora per al nostre municipi.

La identitat és un dels seus fronts de treball. L’aposta pel lema “Talent i vinyes” està funcionant?
“Talent i vinyes” sintetitza allò que avui és el nostre poble. El talent reflecteix la seva gent, la de tota la vida i la nouvinguda, gent diversa, emprenedora i preparada. Les vinyes resumeixen el paisatge, la tradició, el nostre patrimoni, allò que ens diferencia i ens dóna identitat.
El món del vi és un dels eixos de l’estructura socioeconòmica d’Alella? Cap a quina direcció s’avança?
Durant molts anys segurament ho va ser, però no en l’actualitat. El vi ens dóna identitat i projecció exterior, i basant-nos en aquest fet estem treballant per tal de fer del món del vi motor de desenvolupament econòmic, d’aportació de valor afegit i garant del nostre paisatge.

Encara falta molt perquè sigui més conegut el vi de la DO Alella? Cal més ambició o més esforç per projectar-lo?
El vi de la DO Alella és conegut més enllà de les nostres fronteres, però cal tornar-lo a prestigiar i donar a conèixer l’altíssima qualitat dels nostres vins. Tot just acabem de crear el Consorci de la DO Alella, que agrupa el Consell Regulador i quinze dels divuit municipis del Maresme i del Vallès Oriental integrats dins la Denominació d’Origen. Aquest Consorci neix amb la finalitat de ser l’eina que ha de coordinar les actuacions de promoció del territori i del vi.

En els darrers anys, s’ha avançat en la defensa de la identitat del Baix Maresme?
Els alcaldes hem començat a treballar de manera conjunta des de fa set anys, deixant a banda els localismes i cercant l’interès general. I això és molt positiu per al Baix Maresme.

La proximitat de Barcelona és un problema per al Baix Maresme o un avantatge?
La proximitat a Barcelona ha definit el perfil dels nostres municipis. Cal, però, treballar per enfortir la pròpia identitat, arrelar totes les persones que s’han incorporat al Maresme aquests darrers anys i aprofitar els avantatges que suposa tenir a tocar una de les ciutats més visitades del món, com és Barcelona.

La societat civil encara està massa allunyada del món de la política?
Els electes provenim d’aquesta societat civil i en som un reflex, tant pel positiu com pel negatiu. Avui molta gent prioritza l’interès particular i dimiteix de l’interès pel comú. Per això cal que la societat s’activi, cal que tots plegats despertem si volem tirar el nostre país endavant.

La independència de Catalunya està més a prop que mai després de les consultes sobiranistes?
Les consultes populars han permès normalitzar una qüestió que fins no fa tant era minoritària i marginada. ERC ha treballat per la seva normalització, i avui la independència de Catalunya comença a ocupar la centralitat del debat polític del nostre país. Si volem podem tenir Estat propi, només depèn de nosaltres.

Què es pot fer des del municipalisme davant de la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut?
L’endemà de la sentència vam aprovar al Ple de l’Ajuntament una moció d’urgència per mostrar el nostre rebuig contra la decisió del Tribunal Constitucional, en la qual animàvem la ciutadania a participar en la manifestació convocada el 10 de juliol a Barcelona i en qualsevol altre acte de defensa del dret d’autodeterminació. La sentència de l’Estatut dictada pel Tribunal Constitucional és una provocació i una humiliació a la societat catalana que, a més a més, fa col•lidir llei i democràcia, i hem de manifestar amb claredat i sense fissures el nostre desacord.

Deixa un comentari