Analitzem el vi | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 14/12/2018

Tastar un vi és sotmetre’l als nostres sentits, en particular al gust i l’olfacte, per determinar-ne la qualitat. No cal oblidar, però, que la vista, el tacte i fins i tot l’oïda intervenen també en el tast. Per aquest motiu, tastar un vi consisteix a analitzar-lo atenent tres qüestions bàsiques:

  • Anàlisi visual: color, transparència, brillantor, intensitat, matisos del pigment i formació de bombolles.
  • Anàlisi de les aromes: de fruites, florals, herbacis, torrats i especiats, valorant la seva netedat, complexitat i intensitat.
  • Anàlisi de les sensacions en boca: acidesa, impressions dolces, astringència donada pels tanins, matèria i cos, equilibri, persistència de les aromes, etc.

Anàlisi visual
En destapar una ampolla, el primer que cal analitzar és el tap. El suro ha d’estar sempre lleugerament humitejat pel vi. En pressionar el suro s’ha de comprovar la seva flexibilitat i la seva aroma i confirmar que només fa olor de suro lleugerament envinat. Quan el suro presenta olors fortes i estranyes, pot haver-hi contaminació en el vi.

Un cop comprovat que el suro està en bon estat, servirem el vi en una copa fins a aproximadament un terç de la seva capacitat. Agitarem suaument la copa i la col·locarem davant de la llum. D’aquesta manera, veurem si el vi està net, sense sediments, i decidirem si convé decantar-lo o servir-lo directament.

Comprovarem la seva brillantor, i què millor que fer-ho inclinant una mica la copa cap endavant, sobre unes estovalles o fons blanc, per apreciar la intensitat del color i els matisos del vi. Els vins blancs amb reflexos verds o subtilment daurats són vins joves, i els que tenen reflexos intensament daurats o ambres són vells, és a dir, han estat criats en fusta.

Els negres joves són de color violaci, i a mesura que envelleixen adquireixen tons rogencs.

Anàlisi de les aromes
Aquesta és la fase més important i decisiva en un tast de vi. Per fer-ho bé cal acostar el nas a la copa per comprovar de manera global que no hi ha aromes desagradables en el vi (mai no s’hi han de detectar olors avinagrades, de sofre, all, cautxú o paper).

Després cal remenar la copa perquè les aromes del vi s’airegin, i és aquest el moment d’apropar de nou el nas i intentar reconèixer les olors del vi. Els millors vins són sempre aromàtics i complexos, i es van obrint, s’expandeixen o apareixen a la copa, fent-se més expressius a mesura que fan contacte amb l’aire. En un tast de vi és fonamental analitzar les aromes. La primera sensació i la més fàcil d’explicar és la intensitat aromàtica. Segons la potència es qualificarà el vi per la seva intensitat, des de feble fins a desenvolupada, passant per altres adjectius com neutra, insípida, discreta, tancada, aromàtica, oberta, expressiva, forta o intensa.

El pas següent és observar la neteja aromàtica, és a dir, la seva nitidesa des de l’absència de defectes. I el pas final consisteix a realitzar l’exercici més espectacular: la identificació dels matisos aromàtics. Se sol procedir identificant una olor: el gerd, la vainilla, la mel, el cafè, les xocolates o d’altres.

Anàlisi de les sensacions en boca
Després d’analitzar les aromes es procedeix a degustar el vi en boca, i per aquest motiu s’ha de beure lentament una petita quantitat de vi. Un glop mitjà per mantenir-lo i remenar-lo a la boca durant uns segons. El primer contacte del vi es nota en els llavis i en la punta de la llengua.

Per assaborir el vi s’ha de passar una i altra vegada per la llengua, estrenyent-lo contra el paladar, per buscar les sensacions dolces a la punta de la llengua.

La menor o major graduació alcohòlica es percep també en boca, perquè l’alcohol produeix una sensació càlida i dolça.

Després es busquen només les sensacions àcides i amargues; els àcids es noten en els laterals de la llengua i els amargs en la part posterior. Aquests sabors amargs es deuen als tanins; en el cas dels vins negres, els tanins posen la llengua rasposa i els llavis tirants.

Quan el vi s’escalfa a la boca es comencen a apreciar més les aromes, ja que la boca i el nas estan íntimament lligats. Finalment s’empassa i totes les aromes i sensacions persisteixen en boca després d’ingerit: la major o menor persistència en boca és el que permetrà distingir-los.

 

Redacció La Clau
Font: https://utielrequena.org

Deixa un comentari