Publicat el 12/01/2006

Estava fent cua i la senyora que tenia davant estava molt nerviosa perquè tenia el cotxe mal aparcat amb un fill petit dins. Després d’una llarga espera va demanar a una parella de joves, davant d’ella, que fessin el favor de deixar-la passar, La resposta va ser clarament negativa, sense tenir gens en compte la seva situació. Aquest fet, segurament no representatiu, no fa res més que reflectir conductes  d’una societat en què predomina l’egoisme i l’individualisme. Una cultura sènior forçosament ha de denunciar aquest comportament contrari a l’altruisme. La saviesa dels anys, producte d’una llarga experiència vital, reconeix que generalment són més favorables per satisfer interessos individuals els plantejaments altruistes.
Aquesta afirmació la corrobora un estudi sociològic sobre dos presoners que planegen escapar. Si cooperen podran escapar. Si un d’ells delata l’altre en pot sortir beneficiat. Davant d’aquestes suposicions tots dos poden mútuament delatar-se, esperant aconseguir avantatges personals. El desenvolupament d’aquest estudi, força complex, acaba constatant que, al final, la situació més favorable individualment és la de la cooperació i l’altruisme.

Aquesta crítica a l’egoisme també cal fer-la a persones grans caracteritzades per donar una imatge clàssica d’egoista carcamal, que només es preocupa dels seus propis interessos sense tenir en compte que per aconseguir-los pot perjudicar els dels altres.

Deixa un comentari