Altes capacitats en els infants

Altes capacitats en els infants.

Quines realitats i mites hi ha al voltant dels nens i nenes amb altes capacitats? Tot seguit et donem algunes respostes que apunten els experts en la matèria. Segons dades estadístiques, un 2 % de la població mundial té el que s’anomena altes capacitats, un quocient intel·lectual superior o una capacitat d’aprenentatge molt superior a la mitjana.

L’afirmació que els nens i nenes amb altes capacitats s’avorreixen a classe és qüestionable, tot i que pot tenir part de veritat. Si les classes s’organitzen entorn de la repetició d’alguns continguts teòrics i la realització d’exercicis mecànics, és probable que molts d’aquests infants no trobin motivació ni interès.

La majoria d’infants amb altes capacitat són iguals de sociables que els seus companys. És fals el mite que els costa socialitzar-se. Els problemes per crear vincles amb els seus companys de classe, però, sí que poden arribar a ser un signe d’alarma.

També és mentida que siguin els més destacats en tot. N’hi pot haver que tinguin una sobredotació intel·lectual general i d’altres que tinguin un talent simple en una única disciplina; i també estudiants amb talents complexos en diverses àrees.

Tanmateix, tenir una alta capacitat no implica que no es pugui ser bo en els esports. I un altre mite infundat és que hi ha més nens que nenes amb altes capacitats. Sí que és una realitat, malauradament i pels estereotips socials, que hi ha identificats més nens que nenes.

Optar per mantenir un alumne amb altes capacitats en el curs que li correspon o fer-lo avançar tampoc no és, en si mateix, ni bo ni perjudicial. Ni és cert que puguin aprendre a llegir o a fer operacions matemàtiques sense ajuda. Pel seu alt potencial, precisament, aquest alumnat necessita tant ajudes específiques com reptes que el motivin.

Tots naixem amb un potencial que es desenvoluparà en més o menys mesura depenent de l’estimulació ambiental que rebem. No és veritat que els infants amb altes capacitats siguin infants sobreestimulats per la seva família, és necessari un potencial genètic per tenir-ne.

Una creença que sí té un fonament, però, és que el cervell dels infants amb altes capacitats és diferent. S’ha demostrat que en ells el processament i la gestió de la informació és diferent tant quantitativament com qualitativament.

Redacció La Clau