Publicat el 04/07/2024

Agraïm l’estiu

 

Un cop més, ens trobem immersos en l’estiu, l’època de l’any que més satisfaccions ens dona, perquè ens permet contactar els uns amb els altres en ambients festius, de vacances, de festes majors, quan la climatologia ens obliga a estar-nos en espais oberts dels carrers, les places, la platja i la muntanya.

Preparem-nos per reposar i recuperar l’energia que un any curull d’obligacions ens ha exhaurit, i gaudim els uns dels altres, de tot i de tothom, d’aquelles novetats que puguem descobrir i admirar, i d’aquells ambients distesos i lliures, amb una disminució clara de les obligacions que hem de suportar durant el llarg curs.

La natura, la climatologia, la cultura i els costums adquirits ens procuren cada any un període de reconstitució, de retrobament amb nosaltres mateixos, de distensió, de gaudi, de llibertat, de xerinola i també, per què no, de disbauxa. És temps d’anar cap enfora, d’ocupar l’espai que ens envolta i ens separa els uns dels altres. Temps de gaudir amb els cinc sentits de tot allò que se’ns regala en el moment del naixement.

Podem dir, doncs, que l’estiu és la plenitud de la vida, el moment de l’any en què podem gaudir del màxim benestar i la màxima llibertat. És l’època en la qual les responsabilitats habituals es redueixen a la seva mínima expressió i cerquem d’omplir-la amb activitats que ens refacin del tràfec habitual d’un curs que duu el nostre grau de responsabilitat a la seva màxima expressió.

Aquells que tenim la sort de viure en el món desenvolupat, de vegades no som prou conscients dels avantatges que tenim només pel fet d’haver nascut aquí, en una societat benestant, amb les necessitats bàsiques cobertes i gaudint d’una meteorologia excel·lent, sense temperatures extremes i desastres naturals. I oblidem massa sovint que altres éssers humans pateixen situacions límit sense tenir-ne cap culpa, només per la loteria del lloc de naixement.

La manca de perspectiva global és un dels nostres principals obstacles a l’hora d’avaluar la nostra vida. Allò que per a nosaltres és la normalitat, per a d’altres és un bé de Déu. Nosaltres podem sortir al carrer sense por de prendre mal, en contraposició als qui viuen immersos en conflictes bèl·lics des de temps immemorials. La guerra, la pobresa i la fam fan estada en una part molt important de la humanitat mentre nosaltres vivim en un paradís.
Lluny de valorar aquest fet, tendim a magnificar petits conflictes, ens barallem els uns amb els altres, no ens respectem ni fem res per sentir-nos útils per a aquells que ens envolten. Esdevenim éssers autistes, incapaços de valorar la nostra realitat, cosa que ens condemna a una vida grisa i sense sentit.

Agraïm, doncs, l’existència d’un estiu cada dotze mesos que ens recorda la nostra benaurança.

 

Regina Ferrando i Ferran
Trobaràs els escrits publicats
amb anterioritat a:
www.reginaferrando.cat
regina@reginaferrando.cat

Deixa un comentari