Publicat el 01/06/2016

L’actual societat regida per les lleis del mercat s’ha convertit en una espècie d’olla a pressió en la qual s’han introduït vàlvules de seguretat per augmentar la butxaca dels rics. El capitalisme més tardà et deixava pensar, limitant però la llibertat d’expressió. El postcapitalisme actual t’anima a queixar-te de les seves injustícies i a denunciar-les, sempre que acompleixis les seves regles econòmiques. Les persones poden dir i fer tot el que els vingui de gust, però sempre tenint en compte que la pela és la pela i que els rics han de ser cada vegada més rics, amb l’assentiment volgut o no dels pobres, o si més no consentit.
Aquestes vàlvules són les que fan possible que la bomba de rellotgeria en què la crisi ha convertit la societat actual no exploti. Totes les manipulacions de la classe política perquè la ciutadania voti un partit o un altre, que promet si guanya les eleccions la lluna en un cove, serveixen de ben poc per disminuir l’actual desigualtat. En tot cas, serveixen per fomentar el ‘tantsemenfotisme’ d’una societat desencisada que no creu en res i passa avorrida de tot. A Espanya, però, succeeix quelcom diferent. El primitivisme de la seva classe política, amb accions polítiques autoritàries injustes, pròpies d’una oligarquia arcaica i reaccionària, pot acabar generant possibles reaccions imprevisibles de la ciutadania. Això, però, no vol dir que no hi hagi res a fer. Des del moviment sènior proposem la vida local 24 hores per avançar cap a la plena ocupació.

Deixa un comentari