A l’aprenentatge, s’hi arriba a través de la curiositat | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 16/01/2019

L’ésser humà té un motor anímic que l’impulsa a escalar cims, explorar territoris inexpugnables i viatjar a l’espai més llunyà. Aquesta inquietud que coneixem amb el nom de curiositat és un instint natural de supervivència de l’espècie que facilita la seva adaptació al medi ambient en el qual es troba immers.

Segons han estudiat àmpliament els experts, l’ésser humà mostra ja en les seves etapes inicials de desenvolupament una gran curiositat per si mateix, pels altres i pel seu entorn. Això fa que es replantegi els seus propis límits i desenvolupi alhora una gran capacitat d’anàlisi i exploració que li permet evolucionar.

En el cas dels nens més petits es pot constatar aquesta curiositat per l’observació de tot el que els envolta i per la voluntat de tocar i manipular els objectes que tenen al seu abast. Els infants aconsegueixen, d’aquesta manera, informació que els serà molt útil en el seu procés d’aprenentatge.

A mesura que es va creixent, però, la curiositat va minvant, ja sigui perquè l’educació que es rep no sap impulsar en nosaltres aquesta capacitat d’aprenentatge, o perquè la ‘curiositat’ pot estar mal vista en determinats entorns socials.

Per la seva banda, els experts en neurociència apunten que la curiositat és un factor que prepara el cervell per a l’aprenentatge i la memòria a llarg termini. També és la base del desenvolupament del talent. És a dir, que ens fixem en un tema que ens crida l’atenció i ens interessem per voler saber-ne més i aprofundir-hi per desenvolupar habilitats específiques.

Quan una activitat concreta desperta la nostra curiositat, també promou i amplifica les nostres emocions positives. Hi fixem l’atenció amb més interès, ens facilita la presa de decisions i possibilita l’augment de perseverança per assolir els objectius que ens hàgim fixat en aquest aspecte.

Però, en aquest context, com es pot fomentar la curiositat en els infants? Segons també expliquen els experts en aquest camp cognitiu, s’ha d’afavorir la seva exposició a diverses experiències. D’aquesta manera, se’ls poden presentar activitats en forma d’enigma o misteri, fent-los veure que se surt del que és habitual. Es pot afavorir que ens facin preguntes, demostrant-los que tot interrogant que un es faci té sentit per si mateix. També ajudar-los a desenvolupar la seva imaginació a través de la màgia narrativa dels contes. I deixar-los fer experiències senzilles com receptes de cuina o amb materials bàsics com són, per exemple, l’aigua i la sorra.

La curiositat també sol estar associada amb la intel·ligència, l’autonomia, l’autoestima i la capacitat per resoldre problemes. Precisament, curiositat i coneixement es retroalimenten: adquirir coneixements específics desperta la nostra curiositat, que augmenta el nostre desig de coneixement. I això, alhora, fomenta molt la nostra capacitat creativa.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari