7 curiositats gastronòmiques d’arreu del món | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Publicat el 05/02/2020

Hi ha un munt d’anècdotes i costums sorgits al voltant de la gastronomia que ens han arribat fins a avui dia. Aquestes en són algunes de les més peculiars.

  1. El croissant no és francès. Aquest pastís va ser creat a Viena el 1683 per celebrar la derrota dels turcs davant les muralles de la ciutat, per això té la forma de la mitja lluna otomana. Va arribar a França amb l’austríaca reina Maria Antonieta, que el trobava a faltar quan es va casar amb el rei Lluís XVI.
  2. Origen de la paraula ‘restaurant’. El 1765, un hostaler de cognom Boulanger va obrir a París una casa de menjars i va penjar a la porta el següent rètol: «Veniu a casa meva, homes d’estómacs cansats, i jo us restauraré». La frase va tenir tant d’èxit que, des de llavors, totes les cases de menjars es diuen «restaurants». A més, a causa de la fama de la seva rebosteria, Boulanger també és el «culpable» que a França a les pastisseries se’ls digui «boulangeries».
  3. Pastanagues morades. L’origen d’aquesta arrel comestible es remunta al 3000 a. de C., quan a l’Afganistan es conreava una varietat de color porpra per fora i ataronjada per dins. Abans de segle XVII gairebé totes les pastanagues eren de color morat fosc. N’hi havia també de blanques i grogues, però amb el temps es van acabar imposant les varietats de color taronja. Hi ha el mite que la primera pastanaga taronja va ser un encreuament entre varietats vermelles i grogues realitzat als Països Baixos per honrar la Casa Reial holandesa d’Orange.
  4. Síndries quadrades. Al Japó conreen les síndries en cubs quadrats de vidre perquè la fruita adopti la forma geomètrica de la galleda. El motiu: els és més fàcil ficar-les dins la nevera, i també tallar-les a trossos quadrats, que és com els agrada menjar aquesta fruita.
  5. Quètxup medicinal. El 1830 aquesta popular salsa era venuda com a medicina amb el nom de Dr. Miles Compound Extract of Tomato i asseguraven que era capaç de curar-ho tot. La salsa prové del ketsiap xinès que acompanyava el peix i la carn però que, curiosament, no incloïa el tomàquet entre els seus ingredients.
  6. La mel és l’únic aliment que no caduca. A causa de la seva poca humitat i nivell d’acidesa, no permet la supervivència de microorganismes, motiu pel qual no es fa malbé. Encara que canviï una mica de tonalitat o es generin vidres, és segur de consumir, (sempre que no li afegiu aigua). A la tomba de Tutankamon es van trobar atuells amb mel conservada després de 3000 anys.
  7. La baguet, reina del pa francès. És un dels emblemes de França, en especial de París. El seu origen no està clar: uns diuen que va ser importada de Viena, mentre que d’altres asseguren que van ser els forners de Napoleó els qui la van inventar. El que sí és segur és que la baguet es va estendre a París als anys 20. Una llei de 1919 sobre el treball de nit establia que els forners no podien començar a treballar i fer la massa abans de les 4 h del matí. Per poder servir els clients a temps, van optar per fer un pa de format més llarg que necessitava una fase de repòs del llevat de la massa i de cocció més curta. La baguet és tan important i respectada que fins i tot té la seva pròpia competició: el Grand prix de la baguette, on se selecciona el millor pa de l’any.

 

Redacció La Clau

Deixa un comentari