Publicat el 29/03/2020

Poques plantes hi ha que creixin tan ràpid i decorin tant una terrassa, un balcó o un porxo com les enfiladisses. Tot i que la majoria es poden adquirir en un viver o centre de jardineria en qualsevol època de l’any, el moment més adient per posar-les en la seva ubicació definitiva és a la primavera. Planta una enfiladissa a finals de març o principis d’abril, i a l’estiu ja podràs gaudir plenament dels resultats.

Hi ha moltes espècies d’enfiladisses que pots col·locar en diferents parts del teu jardí o terrassa. Com indica el seu nom, es tracta de plantes que s’enfilen i es caracteritzen per presentar una tija llarga i voluble que té la missió de cargolar-se i grimpar per diferents superfícies, ja siguin pals, parets o pèrgoles.
De les nombroses espècies d’enfiladisses que podem trobar, aquestes són les més comunes:

Lligabosc (Lonicera sempervirens). Es tracta d’un arbust trepador que s’utilitza per a la decoració d’espais verds, parets o murs. Té una gran resistència i pot arribar a assolir els 6 metres d’alçada. La seva tija, robusta i vermellosa, presenta una aparença llenyosa i les seves fulles són de color verd. Les seves flors tenen forma acampanada, són aromàtiques i els seus colors varien entre el blanc, el groc i el vermell.

Glicina (Wisteria sinensis). És un arbust trepador que assoleix grans dimensions (pot arribar a fer uns 15 o 20 metres). Aquesta enfiladissa desenvolupa uns circells per poder adherir-se a les superfícies, però no creix sola, necessita guies per poder-se enfilar. La glicina té fulles caduques que són de color verd fosc. Les seves flors desprenen olor i solen ser de tonalitat blau-violàcia.

Gessamí enfiladís (Jasminum officinale). Aquest arbust trepador presenta abundants flors molt fragants i pot arribar a fer 6 metres d’alçada. Està molt ramificat i les seves fulles es troben compostes per fins a 9 folíols amb forma de punta de llança i de color verd fosc. El gessamí floreix a la primavera i les seves flors són blanques i, com hem dit, perfumades.

Campanetes (Ipomoea purpurea). Aquesta enfiladissa pot arribar a fer uns 2 o 3 metres d’alçada i s’usa com a element decoratiu de tanques i murs. Presenta unes tiges molt fines i unes fulles en forma de cor, però el que més las caracteritza són les seves flors, que semblen trompetetes i que són de color porpra i blanc.

Heura (Hedera helix). Aquesta planta europea és de fulla perenne i és una de les enfiladisses més resistents. Les seves fulles són de color verd fosc amb formes que poden ser ovalades o el·líptiques i fins i tot triangulars. El més habitual és que siguin completament verdes, però també n’hi ha de «tacades» amb ratlles blanques o grogues. Necessita estar en zones d’ombra i el terra ha d’estar humit durant els primers anys.

Buganvilla (Bougainvillea spectabilis). Es tracta d’un arbust de fulla perenne que molt sovint podem veure decorant jardins, façanes i terrasses gràcies als colors cridaners de les seves bràctees florals, fulles acolorides en una gran varietat de tonalitats. Tot i que si l’hivern és fred perd les fulles, després rebroten. Necessita molt de sol i no suporta els climes molt freds.

 

Redacció La Clau

Comentaris:

  • francesc ha dit:

    tant de bo, en el moment en que podem ,tornem a recuperar l’alegria i el colors que ens donen les flors i les plantes de les que ara no podem gaudir.

Deixa un comentari