12 coses que no sabies de la mona de Pasqua

La mona de Pasqua.

Descobreix 12 coses que no sabies de la mona de Pasqua d’un dels dolços més tradicionals de Setmana Santa i que marca l’inici de la primavera és la mona de Pasqua.

Es consumeix coincidint amb el final de la quaresma, en què tradicionalment hi havia un període de dejuni i abstinència.

El consum de la mona es concentra en uns pocs dies i és un dels dolços més sol·licitats en aquesta època pels més petits quan visiten qualsevol pastisseria o fleca. Hi ha un munt de curiositats que els entesos expliquen sobre aquest dolç típic de Setmana Santa que és molt possible que desconeguis:

• La mona de Pasqua tradicional és de brioix, arrodonida i coronada amb ous durs.
• Els pastissers anomenen aquesta massa «cristina» o «de rotlle».
• La recepta de la mona es coneix des del segle XV i no duia xocolata.
• Aquest ingredient no es va incorporar a la mona fins al segle següent, amb l’arribada de cacau d’Amèrica.
• Si la mona porta ous és perquè aquests aliments formen part d’una simbologia relacionada amb l’arribada de la primavera i la fertilitat.
• Antigament, els padrins regalaven la mona als seus fillols fins que aquests feien els dotze anys.
• La mona havia de tenir tants ous com anys tenia el nen o la nena; per tant, el màxim eren dotze ous.
• No va ser fins al segle XIX que les mones van començar a tenir la forma amb què les coneixem avui en dia, fetes amb pa de pessic i decorades amb ous de xocolata, pollets de feltre i plomes de colors.
• També són molt populars les que porten figures de xocolata, creacions variades, imaginatives i artístiques.
• Aquest tipus de mones són una evolució dels ous de xocolata. Les més demanades pels nens solen ser les que representen personatges i motius de moda.
• L’origen i el significat de la mona no està clar. Alguns creuen que és un terme àrab que significa ’regal’. Pel que sembla, el germen d’aquesta tradició es trobaria en el món antic, en les ofrenes que es feien a principis de la primavera.
• La mona es menja en gairebé tots els territoris de parla catalana. Al País Valencià i a Múrcia ha mantingut la forma original d’un brioix i en diuen tonya, pa socarrat o panou.

Redacció La Clau