Publicat el 22/01/2018

L’EscenARTS inclou tres propostes teatrals per tres dissabtes de gener, febrer i març al Teatre de Sant Jaume.

L’edició d’hivern de l’EscenARTS va aixecar el teló aquest passat dissabte 20 de gener a les 19h amb Un llençol d’estels, una proposta de teatre familiar a càrrec de Pep López. Es tracta d’una representació de música en viu i dues pantalles de vídeo que il·lustren amb dibuixos animats les cançons que s’interpreten en directe, incloent-hi noves tecnologies que permeten fer videojoc interactiu amb el públic. Tendresa, poesia i una gran dosi d’humor donen forma a una de les millors propostes de la companyia. Un llençol d’estels va ser l’espectacle premiat l’any 2004 per l’Associació de Representants de Catalunya (ARC) i ha girat per diversos països en els darrers anys.

La segona obra tindrà lloc el 17 de febrer i serà Cabareta, que ha format part del Grec Festival de Barcelona. Una actriu i una pianista han escrit i compost a quatre mans una col·lecció de temes que van de l’estil picant del Paral·lel a la cançó de denúncia. Un cabaret com els d’abans però d’ara i en clau de dona. De la mà de dos monstres escèniques, la Maria Molins i la Bàrbara Granados, acompanyades dels dos membres masculins de la banda musical, ens repassaran els temes de rabiosa actualitat. Maria Molins, una actriu que normalment fa papers dramàtics s’ha decidit a ensenyar cuixa i a fer realitat el somni de cantar en un escenari. Ho fa en un espectacle de cabaret en clau femenina titulat Cabareta, un projecte conjunt amb la pianista Bàrbara Granados, besnéta d’Enric Granados. “On ha quedat el Cabaret en el nostre panorama teatral? És el moment de recuperar-lo, perquè sí, perquè volem, perquè en tenim necessitat, perquè estem vius, perquè estimem la vida i ens en riem!”, asseguren d’aquest espectacle.

Tancarà l’EscenARTS d’hivern l’obra Memòria de les oblidades de Tecla Martorell, amb la Rosa Andreu de protagonista.  A la mort del dictador, el país inverteix molts esforços en fer el trànsit a la democràcia en pau i oblida el patiment de moltes persones oblidades a les fosses comunes. Famílies senceres van invertir temps i diners intentant trobar els cossos dels seus familiars per dignificar-los, sense èxit. L’obra Memòria de les oblidades, fonamentada en la documentació facilitada pels historiadors del Fòrum de Tarragona per la Memòria, intenta recrear la vida de quatre dones empresonades a la presó de les Oblates i recordar l’única afusellada que encara roman a la fossa comuna de la ciutat. “Quatre veus ens parlen de derrota, de revenja i d’oblit. Escoltem-les perquè tothom sap que la memòria és l’única eina que té la història per fer justícia”, és la clau d’aquest muntatge.

Foto: ‘Cabareta’.

 

Deixa un comentari