Publicat el 14/07/2022

El projecte alguer va néixer al 1997 per conèixer l’estat de conservació i l’evolució de la praderia de posidònia situada davant de la costa de Mataró

 

 

 

Durant aquests anys han participat 563 persones, i s’han acumulat més de 1.500 hores d’immersions. L’alguer de Mataró ocupa una extensió estimada de 441,8 ha que abasta des de la riera d’Argentona i fins més enllà de la de Sant Andreu de Llavaneres. Es tracta de la praderia de posidònia més important de la costa de Barcelona. Forma part d’un espai submarí de 2.906,36 hectàrees, protegit per la Xarxa Natura 2000 amb el nom Costes del Maresme, i que va ser declarat Zona d’Especial Conservació (ZEC) l’any 2014.
El Projecte Alguer de Mataró és la iniciativa de voluntariat submarí més gran de Catalunya, pionera dels actuals programes de ciència ciutadana per involucrar la societat en programes científics i on la ciutadania col·labora en l’obtenció de dades mitjançant les seves observacions. Es va iniciar al 1997 amb la implicació d’institucions públiques i entitats, i amb la missió de conèixer l’estat de conservació i l’evolució de la praderia de posidònia i difondre els valors mediambientals d’aquest espai.

El club mataroní SPAS (Societat de Pesca i activitats Subaquàtiques) i l’Escola del Mar de Badalona coordinen aquest projecte amb la participació de l’Ajuntament de Mataró, el centre de busseig Blaumar, la Confraria de Pescadors de Mataró, el Museu de Mataró i amb l’assessorament científic de la Universitat de Barcelona (UB). El projecte fa seguiment d’una part representativa de l’alguer recollint dades a les 4 estacions de control establertes durant les diferents immersions que els voluntaris realitzen a l’any.

Una planta, no un alga
La posidònia és una planta superior (fanerògama marina). A diferència de les algues, disposa d’arrels, tija, fulles, flors i fruits. És endèmica de la mar Mediterrània i la praderia que forma té una gran importància ecològica per a l’ecosistema costaner. Els alguers són comunitats en què hi ha una alta biodiversitat i que constitueixen el lloc de posta de moltes espècies. A més, molts peixos en la seva fase juvenil hi troben refugi.
Les plantes que es troben a poca fondària també contribueixen a prevenir l’erosió de les platges perquè formen una mena d’escull que disminueix la força de les onades.

Nova immersió i mostra informativa
Està previst realitzar una nova immersió per recollir dades sobre l’aguer. El regidor de Sostenibilitat i Transició Ecològica, Xesco Gomar, visitarà els participants a la tornada amb motiu del 25è aniversari del Projecte Alguer (13 hores. Seu de l’SPAS. Mòdul B2 – Port de Mataró).
Una mostra amb diferents plafons informatius instal·lada a la seu de l’SPAS difon la importància de la posidònia per a l’ecosistema litoral i el paper de la iniciativa de voluntariat que es desenvolupa.

Estat de l’alguer de Mataró
De l’anàlisi dels 25 anys de recollida de dades es pot concloure que l’estat de salut de les plantes és força bo, tal com indiquen les dades de densitat, que s’han mantingut força estables en el període.
La praderia pateix, però, una problema generalitzat de retrocés dels seus límits, que comporta una pèrdua generalitzada de superfície. Aquest impacte es veu molt agreujat quan es produeixen temporals severs, com el Glòria, que no només acceleren el retrocés de la praderia als límits sinó que també malmeten la cobertura de les zones properes.
La tendència a patir temporals cada cop més forts i més freqüents impedeix a l’alguer recuperar-se d’aquests episodis. Des del passat febrer els voluntaris del Projecte estan fent proves amb diferents materials per intentar ajudar les plantes arrencades pel Glòria a arrelar novament.

La zona que es manté en millor estat és l’estació 4 (davant Pins Mar), tot i ocupar una àrea de pocs metres quadrats, amb una densitat de posidònia espectacular. La seva poca profunditat (5 metres) i proximitat a la costa la fan, però, molt susceptible de veure’s afectada per qualsevol activitat humana. S’està treballant perquè s’inclogui dins de la ZEC ja que per la poca fondària on es troba no va formar part de la cartografia feta el 2009.

 

Redacció
Imatge i font: Ajuntament de Mataró

Deixa un comentari