Publicat el 25/02/2018

La psicòloga Mercè Soms adverteix que la irrupció de màquines escurabutxaques a Internet es pot convertir en una “bomba”

La cap de la unitat, la psicòloga clínica Mercè Soms, adverteix que la facilitat d’accés, sumada a la possibilitat de contractar microcrèdits de forma ràpida a través d’Internet, han desbancat les escurabutxaques com la principal addicció entre la població jove.
En total, durant l’any passat, la unitat ha atès 84 pacients nous. El perfil predominant són homes, de 37 anys de mitjana i que treballen. També han atès nou menors, tots ells addictes als videojocs. Sis de cada deu joves d’entre 19 i 30 anys atesos a la unitat de ludopaties de l’hospital Santa Caterina de Salt (Gironès) durant el 2017 són addictes a les apostes i a la ruleta en línia.

Pugen les addiccions als jocs en línia a les comarques gironines. Si fa uns anys la majoria dels pacients atesos a la unitat de ludopaties de Salt eren addictes a les màquines escurabutxaques, la tendència comença a invertir-se, sobretot en la població més jove. Les dades de la memòria del 2017 revelen que el 36% dels joves d’entre 19 i 30 anys són addictes a les apostes a través d’Internet i, afegint-hi els que juguen a la ruleta online, la xifra s’enfila fins al 63,6%.
Soms explica que aquests joves que aposten per Internet ho fan en esports. A diferència d’altres jocs habitual, aquest tipus d’apostes tenen també un component “social” perquè molts dels pacients han començat a jugar en grup. “A vegades tenim un jove que ens arriba per problemes amb les apostes i poc temps després també ve algun amic seu”, ha explicat. “El joc per Internet té els mateixos elements que les escurabutxaques tradicionals, facilitat d’accés i premi immediat”, alerta la cap de la unitat, la psicòloga Mercè Soms.
Els especialistes veuen amb preocupació la irrupció de les escurabutxaques també a Internet, un fenomen que ja s’està produint. “Això pot ser una bomba”, avisa Soms que afegeix que el fet que personatges públics facin publicitat explícita de webs de joc i apostes tampoc ajuda a posar-hi fre. “Ja no cal anar a buscar el joc, et pot aparèixer a l’ordinador mentre estàs veient una pel·lícula”, critica.

Microcrèdits
Sovint, les addiccions al joc es destapen quan apareixen deutes econòmics en el nucli familiar. En el cas de les noves tecnologies, els pacients acostumen a recórrer a microcrèdits que poden contractar de forma immediata a través d’Internet. “Potser són crèdits petits, de 500 euros que pensen que podran tornar quan cobrin la nòmina, però al final s’acumulen i no poden”, ha detallat.
La unitat ha atès 83 pacients en primera visita el 2017 (el 2016 en van ser 91) i han fet seguiment d’un total de 991 pacients (d’anys anteriors que ja estan en tractament o sessions de grup, també amb familiars). Les escurabutxaques sempre han estat la principal causa de ludopatia a les comarques gironines però la xifra s’ha reduït. En anteriors memòries la xifra s’enfilava fins a més de 80% però la del 2017 se situa en el 52% en el global dels pacients atesos. I això es produeix, sobretot, pels canvis en la població més jove. L’estadística general revela que el 22% fan apostes o juguen a la ruleta o al pòquer (ja sigui a Internet o no) i el 12% són addictes als videojocs.

El perfil majoritari són homes (85,5%), de 37 anys de mitjana i que treballen (el 52%). La majoria de pacients arriben derivats dels Centres d’Atenció Primària (CAP), tot i que durant el 2017 hi ha hagut un ascens dels que es visiten per primer cop per iniciativa pròpia.

Menors i videojocs
Al llarg del 2017 la unitat ha atès nou menors d’edat, tots ells amb problemes d’addicció als videojocs. “Es descobreix quan deixen de banda les seves obligacions, com ara estudiar, i tenen un to molt agressiu quan els castiguen sense la videoconsola o l’ordinador”, detalla Soms. Són menors d’edat a partir de 12 anys.
Quan qualsevol pacient arriba a la unitat, comença el tractament psicològic que inclou, també, fer treball en grup amb la seva família i se sol allargar prop d’un any. “Sempre hem de superar problemes de desconfiança perquè durant molt temps han estat enganyant a casa”, explica Soms. Segons les dades recollides a la memòria, el 53% dels pacients als que fan seguiment estaven abstinents (199 de 373).
“En el joc diferenciem entre caiguda i recaiguda. La caiguda es pot donar més sovint i és aquell que un dia juga però no entra en la dinàmica de mentides i enganys, la recaiguda ja és quan es torna a entrar en el cercle”, ha conclòs Soms.

ACN Salt

Deixa un comentari

rednessBanner