Les restes arqueològiques situades a la Riera de Cabrera (entre La Guardiola i el Poliesportiu) corresponen a dos jaciments d’època republicana superposats: una part d’una zona residencial amb domus de gran format i de tipologia clarament itàlica, magatzems, forns, tallers i sobretot les termes públiques d’Ilturo, i al damunt un centre terrissaire de fabricació d’àmfores per a vi, presidit per un forn de planta rectangular.

Aquest sector d’Ilturo presenta una estructura en terrasses, que sembla resseguir el traçat que en aquella època tenia la riera, segurament més ampla i ondulada que avui dia. Les termes tenen una superfície d’uns 450 m2 i la seva construcció es situa vers la meitat del segle II aC. L’edifici original constava només de vestidor (apoditerium), sala d’aigües tèbies (tepidarium) i sala d’aigües calentes (caldarium). A aquests espais es va adjuntar més tard una sauna seca (laconicum) i una sala en el cantó sud, d’ús indeterminat. Els sostres corresponents als dos àmbits que disposen de calefacció estaven construïts amb una tècnica basada en la utilització d’elements ceràmics que possibilitava la consecució de superfícies corbes molt lleugeres. Una altra dada que demostra el grau de perfeccionament tècnic que s’havia aconseguit en aquestes instal•lacions, el proporciona la troballa de tubs de plom de diversos gruixos. L’acabat interior combinava el color rosat del revestiment hidràulic de les parets, dels seients i de l’alveus, amb els emblanquinats dels sostres i de les motllures decoratives de morter que coronaven les parets. Els paviments, elaborats amb pedretes de color blanc, completaven l’aspecte interior d’uns espais en els quals es tractava de guanyar lluminositat. L’aspecte general exterior del complex termal devia de ser imponent, destacant els dos sostres amb superfícies corbes i emblanquinats que reflectirien la llum solar.

Les restes que s’han trobat corresponent al centre productor d’àmfores són un forn i alguns abocadors d’àmfores en les rodalies. El forn, està situat dins d’un ampli recinte delimitat per dos llargs murs perpendiculars. És de planta rectangular, delimitat pel seus quatre costats per una paret de pedra, i conserva casi tota la graella in situ. Les dimensions totals de l’estructura són d’uns 45 m2. A més d’àmfores, també es varen fabricaren materials constructius, ceràmica comuna i vasos de parets fines. La cronologia inicial del complex terrissaire és per ara problemàtica. Durant la seva excavació es varen trobar fragments de vores d’àmfora local datats entre el segon quart del segle I aC i el primer del segle I, moment en que s’abandona definitivament el centre productor i tot el jaciment.